Emigdi Subirats i Sebastià

He estat llegint durant els darrers dies el llibre d’història de Calaceit, Una vila medieval entre fronteres, publicat per Joaquim Monclús, un bon literat local que encapçala la incipient literatura matarranyenca en català, i amb pròleg de l’il·lustre Antoni M. Badia i Margarit. Calaceit és un poble que m’ha fascinat des de fa molts anys. S’hi menja molt bé i pots passar una tarda molt agradable visitant el nucli antic, carregat d’història i de bellesa arquitectònica. Es pot visitar el museu de Joan Cabré, un famós arqueòleg que va crear escola a principis del segle XX, en un moment en què es publicava l’històric Butlletí d’història del Baix Aragó, que va comptar amb la participació de molts intel·lectuals i afeccionats a la història del moment. 
Se sent parlar català arreu.  També hi ha hagut bons escriptors en llengua catalana com Teresa Jassà. Calaceit és  igualment la seu de l’Associació Cultural del Matarranya. Un lloc molt recomanable i acollidor… des del qual es pot visitar altres poblacions històriques com Vall-de-roures, La Freixneda, Beseit, Ràfels, o Pena-roja de Tastavins, on trobareu natura bellíssima i nuclis antics de gran bellesa estètica.
Sempre he tingut un interès especial per la literatura matarranyenca, la qual, sortosament, està en un moment molt dolç. He dedicat molts programes radiofònics als autors matarranyencs: Lluís Rajadell (Vall-de-roures), Juli Micolau (La Freixneda), Marta Momtblant (Beseit), Artur Quintana (La Codonyera), Josep Miquel Gràcia (La Codonyera), Natxo Sorolla (Pena-roja), l’estimat Desideri Lombarte, ja traspassat. L’amic Octavi Serret, de Vall-de-roures, el llibreter més actiu dels que es fan i es desfan, és el nucli de cohesió de tot aquest fenomen literari ebrenc-matarranyenc.
A Calaceit, les passades eleccions municipals ens van portar una sorpresa molt agradable. ERC va treure un regidor: Paulí Fontoba, un històric del nacionalisme nostrat. També CiU va aconseguir una alcaldia a l’Alta Ribagorça. Ens complau aquesta notícia, pel fet que als pobles de la Franja de Ponent se’ls ha negat la llei de llengües durant dècades per  racisme lingüístic. Se’ls ha amagat que parlen  català. No és secundari el fet que tingui l’acta de regidor un membre  d’ERC i en un poble tan important com Calaceit. La catalanitat política està d’enhorabona. Esperem que faci una feina important a favor de la nostra llengua i cultura, i que aporti una mica de llum en un indret forçat a la foscor cultural nostrada més absoluta. Calaceit es mereix aire fresc que enlairi la cultura local i comarcal.
Dedicat a Paulí Fontoba, un preciós poema del cantautor Tomàs Bosque, de La Codonyera, on s’escriu la clara llengua d’Espriu:
Lluït i blanc és lo meu idioma,/ fet de música i combats,/ en centúries passades de paraules./ De lluny ens ve la veu a gola/ i anomenem les plantes i animals/ en encertades lletres heretades./Diuen els que no ho sabent tot/ i els que hi saben ben poc,/ que esta llengua és basta./ Oh! per favor, savis de cagalló,/ opineu si voleu,/ arremangueu-tos i descobrirem vostres misèries./ Vols dir, amic cantor,/ que el vostre Chapurreau de l’Aragó,/ és clara llengua, és català del bo?/ Així mateix, respectable senyor,/ veniu …només al Guadalop,/ i els camperols d’allí,/ sens cap esforç,/ us donaran una lliçó.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!