Emigdi Subirats i Sebastià

Lletres ebrenques

11 de juny de 2007
Sense categoria
4 comentaris

Entrevista a Emigdi Subirats sobre la renaixença algueresa

ENTREVISTA A EMIGDI SUBIRATS

 

NOM: Emigdi Subirats i Sebastià

EDAT: 39

PROFESSIÓ: Professor d?anglès i d?alemany

LOCALITAT: Campredó

INFORMACIÓ EXTRA: Escriptor amateur.

 

Aquesta entrevista la va incloure la meva alumna de 2 de Batxillerat de l?IES Camarles (Baix Ebre) en el seu treball de recerca d?enguany sobre el grup de La Palmavera, un grup de poetes de la Renaixença de l?Alguer.

1. Com va entrar en contacte amb l?Alguer?

Concretament va ser a l?agost de l?any 2000. La meva esposa i jo vàrem fer un viatge amb quatre parelles més del nostre poble, Campredó. Va ser una experiència sensacional, ja que a part que vàrem tenir un molt bon rotllo entre nosaltres, vàrem gaudir de l?extraordinària gastronomia algueresa (ens vàrem engreixar més de 4 quilos cadascun), i vàrem poder parlar amb molta gent de la població. Tots ens vam enamorar de l?Alguer, la qual cosa queda demostrada en el fet que gairebé tothom hi ha  tornat. Nosaltres mateixos aquest estiu hem tingut un altre viatge formidable, aquest cop amb els xiquets. És una ciutat que no cansa, ja que està plena de vida i d?història, i té l?atractiu afegit de la llengua.

2. Com veu la situació lingüística a l?Alguer?

Delicada. El català està en franc retrocés, igual que a la resta de territoris dels Països Catalans. Tampoc en moltes comarques de Catalunya estan les coses per a tirar campanes al vol. El problema més greu radica en el fet que s?ha trencat la transmissió generacional. Els pares parlen als fills en italià, i el català-alguerès ha quedat com a llengua d?ús domèstic entre la gent gran. En general, els joves entenen la llengua autòctona però no en fan ús. La vida social es fa en italià. Hi ha una situació diglòssica molt greu, és a dir, la llengua important per al món dels negocis i de la vida pública no és la mateixa que la de casa.

3. S?ensenya el català als col·legis algueresos?

Existeix l?escola d?alguerès Pasqual Scanu, que porta el nom d?un il·lustre lingüista de la ciutat que va defensar la causa catalana en el camp de l?educació. Fa una feina molt bona d?ensenyament dels infants, però no forma part del sistema educatiu oficial que és tot exclusivament en italià. Es per dir-ho d?alguna manera un tipus d?educació voluntària, per a gent motivada en el tema lingüístic. Disposa de material molt bo, i té estrets lligams amb el Departament d?Educació de la Generalitat que els cedeix programes educatius.

4. I l?ús del català a la premsa?

Hi ha diverses revistes en català: L?Alguer i Revista de l?Alguer. La primera informa bimensualment sobre coses quotidianes de la ciutat. La segona és molt més tècnica i aprofundeix en els estudis històrics i lingüístics. Totes dues són molt interessants i didàctiques. Hi havia també una empresa interessada en emetre un canal de televisió en català, projecte que no sé si ha fructificat. Les entitats catalanistes de l?Alguer també reben els programes més emblemàtics de TV3 i Catalunya Ràdio (partits de futbol del Barça, colobrots, dibuixos animats, etc.), i les revistes culturals d?arreu dels Països Catalans (Serra d?Or, l?Avenç, Sàpiens, El Temps de València, L?Estel de Mallorca, etc.).

5. Quina opinió li mereix el grup de La Palmavera?

Aquest col·lectiu de literats va ser molt important, atès que es tracta del primer grup alguerès que varen prendre consciència de la seva catalanitat. Crec que és just la commemoració del seu centenari, com a exemple de resistència cultural. Algunes de les poesies tenen un bon nivell, així com varen publicar les primeres gramàtiques de l?alguerès i varen participar activament en l?històric I Congrés Internacional de la llengua catalana, gràcies als contactes extrets que tingueren amb el lingüista mallorquí Mn. Antoni M. Alcover, l?autor de l?extraordinari i monumental diccionari català-valencià-balear. És una llàstima que les institucions se n?hagin oblidat totalment d?aquesta celebració, i dintre dels moviments culturals catalans hagi passat desapercebuda.

6. Em pot parlar d?alguns escriptors en particular?

Sobretot conec l?obra de Joan Palomba, que va ser un lingüista interessant i molt enamorat de Catalunya. Va fer un estudi comparatiu entre el català i l?italià molt didàctic per l?època. Joan Pais va ser un altre gran lingüista, i va ser una llàstima les baralles que tingué amb el primer, que impossibilità la cohesió i supervivència del col·lectiu. Ramon Clavellet va ser un excel·lent poeta, que va donar tot per la causa catalana, autor de bells càntics a la llengua del país.

7. Quina relació té l?Alguer actualment amb la resta dels Països Catalans?

Alguns col·lectius algueresos participen a la Universitat Catalana d?Estiu cada any al mes d?agost a Prtada de Conflent (Catalunya Nord). És un punt de contacte formidable per als agents culturals dels Països Catalans. També existeix l?associació  Amics de l?Alguer, que pretén estrets lligams entre la ciutat i Catalunya. Òmnium cultural té una delegació a la ciutat, que organitza moltes activitats (exposicions, presentació de llibres durant l?any). La Generalitat va obrir una seu de la Universitat Oberta de Catalunya, amb la qual cosa es poden cursar estudis universitaris en la nostra llengua des de la ciutat. Una gran notícia. L?Obra cultural algueresa, presidida per l?exbatlle Antoni Sacchi, és una entitat molt activa que ha ajudat moltíssim a la conscienciació de la gent en la defensa de la seva llengua i la seva cultura.

8 Com descriuria la ciutat?

És una vila històrica, amb nombroses torres semblants a les que hi ha a la riba de l?Ebre. És ideal per fer un viatge turístic (sol i platja) i per fer un viatge cultural, contemplant els nombrosos monuments històrics de la ciutat. Algunes de les platges de l?Alguer com Espintinyo  són paradisíaques, amb una aigua blanquíssima, realment sorprenent.

9. El dialecte alguerès és de fàcil comprensió per als catalanoparlants?

Al principi costa una mica donada la influència de l?italià, però una vegada t?hi acostumes no és més difícil que entendre un menorquí, un mallorquí o un de Perpinyà. On la llengua és més viva és a les tardes al moll, quan arriben els pescadors. En ser gent treballadora amb poc nivell cultural, el seu parlar és més complicat que la gent que treballa en hotels o en botigues que estan més acostumats a rebre turistes dels Països Catalans. En canvi, escoltar els pescadors és extraordinari per a tots aquells a qui ens agrada la diversitat lingüística de la nostra llengua.

               10. En la seva obra literària personal, vostè ha fet algunes referències a l?Alguer. Per què?

És obvi que aquesta ciutat m?interessa per motius culturals i històrics. Concretament vaig dedicar un capítol de la meva novel·la Vora L?Iber (2002) a la reivindicació de la literatura algueresa. Aquest relat tracta sobre la lluita contra el transvasament de les aigües de l?Ebre, i enllaço altres lluites de manera paral·lela. Vaig voler fer una mena d?homenatge a les dones i els homes que mitjançant la literatura han volgut fer sobreviure una cultura mil·lenària a una ciutat de l?illa de Sardenya. Poetes com Rafel Sassi, Francesc Manunta o Rafel Garia, i lingüistes com Pasqual Scanu i Antoni Nughes mereixen tot el meu reconeixement i admiració, i ho vaig voler fer d?una manera modesta en la meva novel·la.

 

11. I també ha publicat alguns articles de premsa sobre la literatura algueresa i la ciutat en general?

A la dècada de 1990 teníem una revista a Campredó, Soldevila, en la qual solíem dedicar un parell de pàgines a la cultura dels Països Catalans. Vàrem incloure reportatges sobre la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, la regió del Carxe, Formentera, i també sobre l?Alguer. Volíem donar a conèixer els territoris de tot el país. Darrerament, també he publicat alguns articles al grup de ?La Palmavera?, ja que no volia que el centenari passés totalment desapercebut.

12 Vol fer algun altre comentari?

Sí. L?Alguer és una bellíssima ciutat. Recomano a tothom que la visiti i que s?enamori de la cultura i el paisatge alguerès. D?altra banda, la desaparició de la llengua catalana a l?Alguer seria una pèrdua cultural irreparable.

 

 

 

  1. Que va, si no se ni qui ets, he trobat el teu bloc de casualitat i m’ha fet "gràcia" que t’autopubliquis una entrevista a tu mateix. Simplemet això. Potser tu també tindries que plantejar-te les coses d’una altra manera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!