Emigdi Subirats i Sebastià

A les nou del matí l’Albert va rebre una molt agradable sorpresa. A la Cristina no li apetia anar a la primera classe del dia a l’institut. Havia d’anar de pressa perquè a les deu tenia matemàtiques, i no se la volia perdre ja que  tenia un professor molt exigent. Era una alumna de matrícula d’honor en gairebé totes les assignatures, i aspirava a diplomar-se amb la màxima nota del batxillerat. La disbauxa carnal va durar vint minuts i tres segons, i va igualar qualsevol activitat orgàsmica anterior. La Cristina va haver de marxar com un llamp, si no volia que li tanquessin les portes de l’institut. Era una estudiant molt aplicada i eficient. Ja coneixem, doncs, dos facetes complementàries que enriquien la vida d’una jove molt activa.
Van passar set dies calcats per a l’Albert. Les mateixes activitats. Per parlar acuradament: Escrivia i follava, i amb el monitor engegat. Tot funcionava com ell tenia previst. Estava convençut que es trobava en el punt culminant de la seua trajectòria literària, ja que se n’havia eixit dels gèneres habituals i havia aconseguit ser del tot innovador, tal com li demanaven molts dels crítics literaris del moment.
Ha arribat l’hora de fer un salt qualitatiu en la història. La Cristina aparegué un dimecres la tarda al pis amb el rostre decaigut. Enrera havia deixat el seu ímpetu vital de noia que sabia com gaudir com ningú altre de l’existència. Li digué sense gaire tacte que havia marxat de casa. Els seus pares havien descobert que s’allitava amb homes molt sovint, la qual cosa no li perdonarien mai. Havien trobat fotos amb homes de tots colors, alçades i llargàries al calaix de la seua tauleta de nit. Ella també havia estat educada en un col·legi religiós, i els seu pares se’n feien creus que una noia de la seua intel·ligència i estricta formació religiosa hagués pogut caure en el món del pecat més irracional. Havia pensat en instal·lar-se al seu pis.
L’Albert no sabia com encarar adequadament una situació tan peculiar. La Cristina li va prometre tot tipus de dedicacions si passava pel jutjat. El joc arribaria al punt màxim. Aspirava a ser la seua concubina legal. Ningú la forçava, ella ho havia elegit. Havia nascut per gaudir del seu cos i n’estava orgullosa. I ja no faria sexe amb qualsevol com en altres èpoques, sinó amb l’Albert Martí, un jove de molt bona planta, un escriptor de renom, que sabia fer coses encara millor que les seues excel·lents novel·les.
L’Albert Martí necessitava temps per pair aquesta demanda. A voltes, pensava que li anava com anell al dit per al seu guió. Era Insuperable. Mai el seu cap d’imaginatiu novel·lista hagués pogut arribar a una perfecció tan gran. Li digué a la Cristina que anés a l’institut. La decisió es podia aparcar unes quantes hores. La màquina enregistradora estava al corrent de tot…
Poc després, l’Antoni va presentar-se a l’apartament. Aquest cop no volia fer sexe bèstia d’immediat. Sorpresa i grossa. Havia de parlar seriosament amb l’Albert, cosa que mai no havien fet anteriorment. Volia regularitzar la seua relació d’immediat. La nova llei els permetia ser marit i marit. La idea de follar com a casats era un nou repte que necessitava indagar. Li havien dit que els casats follaven menys, però més intensament. Al menys, valia la pena d’experimentar-ho.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!