Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
@font-face
{font-family:Tahoma;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;}
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Els blaveros il·lustrats o neoblaveros fa
temps que intenten legitimar la blavera com a ensenya de “conciliació” entre valencians. Per això sovint regiren arxius i calaixos en cerca i
captura d’una antiga ensenya amb pedaç blau que done suport a la seua tesi,
segons la qual ambdues ensenyes, la senyera i la blavera, ja haurien servit per
identificar-nos, de segles enllà cap a ençà, a tots els valencians. L’objectiu
final de tot plegat és aconseguir legitimar un altre element simbòlic de
diferenciació amb els catalans. De moment, ja han aconseguit diferenciar la
llengua a través l’AVL, i ara els seus esforços se centren a aconseguir-ho amb l’ensenya
blavera. D’ací la polèmica que s’ha originat al voltant del llibre que els ha
dedicat l’històriador Pau Viciano, Barres i corones. La bandera de la
ciutat de València (segles XIV-XIX), d’editorial Afers.
Tanmateix, encara que trobaren un milió d’evidències que demostraren la seua enrònia, fins i tot que en trobaren una cosida en l’albarda del cavall de Jaume I, a alguns ens resulta i ens resultarà
impossible identificar-nos, com a valencians, amb la blavera. Testenguaret n’ha
explicat prou clarament el perquè en el post Per les seues ensenyes…:
«A propòsit de
l’inacabable debat reprès pels neoblavers sobre l’eficàcia de la senyera
coronada com a bandera de tots els valencians (¿?); només cal fer una
ullada a les banderes dels rebentadors del Correllengua per imaginar-nos el
model de país que ens proposen.»
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En una manifestació d’aquestes que he anat en els darrers anys a València, una amiga em va demostrar com es podia aturar en la pràctica la retòrica de la senyera blava.
Si bé, és cert que la senyera de quatre barres (i m’atreviria a dir que amb estel vermell) és l’ensenya del País Valencià, hi ha un matís respecte la ciutat de València (amb accent obert).
El matís és que històricament la bandera amb el blau també va ser una ensenya de la ciutat comtal.
Per aquesta raó, la meva amiga els cridava ben fort pels carrers del Carme “Eixa bandera també és catalana!”. I això els desconcertava.
Potser és un camí…
Una menció a la bona gent de http://www.antiblavers.info on s’han recollit milers d’evidències de la quatribarrada al PV.
no és que els símbols valencians siguin pareguts als catalans, és que són els mateixos.
Salut i independència des de l’Ebre
Per primera vegada veig que comences a mentir, no sé si de forma conscient o
inconscient. Si has llegit una miqueta el que dic al blog, sabràs que
menteixes de forma flagrant en dir que busquem una legitimitat històrica de la
senyera coronada. Basem la nostra proposta en què (independentment de la història
de la bandera de la ciutat de València) no ens considerem ni catalans ni
catalanistes, sinó valencians i valencianistes i per això volem una bandera
valenciana diferent de la catalana. La voluntat de saber si la bandera de
València té blau des del segle XV o del XIX naix de la pura curiositat
historiogràfica i del fet que Orts va “oblidar-se” dels documents que
contradeien la seua interpretació.
Si tu ni molts altres us voleu sentir identificats amb la coronada, feu-ho legítimament i
amb arguments però no amb demagògia que relaciona una bandera amb determinats grups violents que l’utilitzen. O és que la teua senyera és un nyap fastigós
perquè la facen servir uns animals ultres? http://estelnegre.balearweb.net/post/28157
… els blavers i altres incults són experts en vexil·logia? Saben qui és Josep Porter i Moix, germà de Miquel Porter i Moix? A Prada ens va fer un curs de vexil·lologia, i evidentment van tractar el tema del blau. Pot ser si llegiren més?
Vicent
Llíria
A mi em fan gràcia aquests il·lustrats, basen les seves teories en un parell de portolans, i quan els indiques que els portolans mostren moltes més coses que no els agraden gens, s’emprenyen com mones i t’acusen d’essencialista. Rigor científic en diuen, consisteix en què tot el que afirmen ells és científic, i tot el que pensen els demes són deliris nacionalistes. Ja s’ho faran.
Hola,
només volia dir-te que jo pertany a una generació (ideològica, més que temporal) que es deu únicament al poble valencià. Pense que tu, com molts altres, vos deveu al catalanisme, com a moviment, i no aneu a renunciar, em pareix molt legítim. Però jo no, no me dec a cap moviment ni tradició, no tinc “pares” ni “mestres” a qui seguir amb fe orba. Jo vull un País Valencià, més país i més valencià, i això ni Fuster ni Blaver amb la seua eterna picabaralla m’ho van a donar, per tant no tinc més remei que reinventar el valencianisme, botar-me els dogmes, els “prohibit el pas”, els etiquetatges lapidaris i buscar a altres que vullguen formar part d’eixa generació que no vol saber de batalles ni essències, de països sense nom o de regnes casposos. Una generació que siga capaç de fer quallar un projecte ÚTIL en comptes d’utilitari. Amb senyera amb blau, amb cant regional o amb pikachu si fa falta, sempre i quan el camí sempre ens duga un poc més lluny de l’alienació espanyolista a la que estem sotmesos i sotmeses els valencians.
Si per això sóc neoblaver d’anar per casa (il·lustrat em queda molt gran) ho seré sense problemes, les etiquetes no m’afecten, no m’embruten, sobretot quan, des d’altes torres de marfil, m’han llançat tantes i tan diverses etiquetes que ja ha quedat demostrat que sóc inclassificable i per tant que he aconseguit alguna cosa, desmarcar-me de Fuster i Blaver, que seguixen donant la mateixa sol·lució a un problema que van plantejar malament des d’un principi.
Gràcies pel teu temps