Cucarella
Toni Cucarella en roba de batalla
Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
@font-face
{font-family:Tahoma;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;}
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
Us conte primer un acudit i després mamprenc
el comentari.
Va el mestre i li pregunta al xiquet:
–I tu, de major, què voldràs ser?
I
el xiquet li respon sense fer botiges:
–Jo vull ser fill de puta!
El mestre es queda amb el cap a carrerons, però el xiquet li aclareix tot seguit la resposta:
–Sí, perquè mon pare sempre diu: «Mira quin
cotxàs s’ha comprat el fill de puta!» «El fill de puta de collons té tres cases i dos apartaments!» «Eixe fill de puta té més diners que pesa!» Jo, per això,
de major vull ser fill de puta.
El comentari. Avui, mentre me’n tornava cap a
casa de la faena, tot escoltant les notícies per la ràdio, sent que el president
de La Federación Valenciana
de Empresarios, Juan Eloy Durá, diu que part de culpa de la crisis del sector
la tenen els bancs que han tancat l’aixeta dels préstecs hipotecaris, i que per
superar-la caldria que el govern augmentara les hores de la jornada setmanal de treball. Què t’ha paregut, morrut?! Durant tot aquest període de Corrupció Urbanística, tan nefast, el gremi
de constructors ha fet diners a mansalva. Era tan fàcil fer-se la barba d’or en
el negoci corrupte de la construcció que brollaren empreses, empresetes i
empresiues com caragols després de ploure. I de tota aquella avarícia, ara
passen les mans per la paret. Però aquests empresaris volen continuar
omplint-se les butxaques sense doblegar gaire el crepó, i com que tenen cor i
ànima de negrers, no se’ls acut cap altra nova idea per tal de continuar fent vida de
rics que escanyar encara més els treballadors. No tenen vergonya ni perdó de Déu, que diuen les beates.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’actual crisi ens donarà l’oportunitat d’escoltar i veure més d’una barbaritat. Aquesta d’augmentar les hores de treball em sembla que no l’han rumiat massa. Recorde com un autèntic malson les jornades de dotze hores a la fàbrica, i puc dir-ho per haver-m’ho passat per les mans, fins a l’hora de dinar, bé, però, en acabant, ostres! la producció baixava allò de no dir. De sis a sis, tres anyets ben complits i l’amic tarçan encara tingué la barra d’amenaçar-nos amb descomptar-hi del jornal, l’equivalent al preu del plus pels quilos de fil que no arribaven al que tenia calculat. No res, un calvari!
Els qui ho tenen pelut pel que diuen ara els progres espanyats, són els nous vinguts, ahir el tio Corbatxo i hui no sé quin altre, ja preparen el camí per arribar tot prest, al linxament dels forasters. Què vol dir que s’acabarà el contracte al lloc d’origen? Dues coses, i no convé perdre-les de vista, primera, configuren el sac de les òsties. Fa quatre dies els emigrants eren la mà d’obra que nodria, com tu dius, les empreses, les empresetes i les empresiues. Hui ja començen a fer nosa i han estat assenyalats perillosament. Sabem quan ha començat, on pot acabar? ni ells ho saben. Aquests cràpules volen avançar-se així, a lo més tronat de l’imperi sense perdre un sol vot de l’ampli ventall xenòfob que l’estintola. Desvien l’atenció d’una gestió pública, deplorable en tots els àmbits, i aquesta seria la segona. Xe res, que tenen raó les beates, no tenen perdó de Déu.
Cada vegada sembla més que al canviar de segle la “I” es va equivocar de lloc i en comptes del XXI estem al XIX
Pense que no es pot generalitzar. Si que han haGut empresaris de la construcció i de l’ especulació que podem dir-los negrers. Però, no obstant, conec empresaris honrats, que han estat un fum d’anys en la seua empresa respectant els treballadors i creant molts llocs de feina. Ara s’han vist abocats, tristment, a la desaparició sense cap suport.
El tema de treballar més hores ha vingut des d’Europea (Eu, Europeu) i els negrers s’ho han agafat com un dogma. Però no tots pensen igual.
També cal distingir entre treballadors i treballadors (però eixe seria una altre tema).