Normal
0
21
false
false
false
MicrosoftInternetExplorer4
st1:*{behavior:url(#ieooui) }
<!–
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:”Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
@font-face
{font-family:Tahoma;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1627421319 -2147483648 8 0 66047 0;}
@font-face
{font-family:Verdana;
panose-1:2 11 6 4 3 5 4 4 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:536871559 0 0 0 415 0;}
@font-face
{font-family:”@Arial Unicode MS”;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:128;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1 -369098753 63 0 4129279 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:”Tabla normal”;
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:””;
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
«Aconformem-nos amb este bon senyor no mos en
vinga un altre pitjor», aconsella la dita popular. Sí, ja sabem que la
filosofia popular té bona cosa d’exemples de tarannà convervador, per no dir
reaccionari, i aquest en seria un. Tanmateix, ara serà il·lustratiu de
determinades situacions que posen de manifest que el pitjor enemic del català
no és sovint qui està enfront de la trinxera, sinó a la mateixa rereguarda
nostra.
Aconformem-nos amb este bon senyor, doncs, si
ara parlem del periòdic AVUI. En el temps en què va ser-ne director el valencià
Vicent Sanchis, als valencians que no érem del seu club selecte d’intel·lectuals orgànics ens
costava déu i ajuda publicar ni que fóra una carta al director. I de notícies,
ben poques. Seria per censura o per sectarisme? O una cosa era conseqüència de l’altra? Avui Vicent Sanchis ja no és director, i el senyor que l’ha
substituït és encara pitjor. El club selecte de valencians que hi escriuen
continua sent el mateix, però: són pocs i escriuen en freqüències llargues. I són d’idees beneïdes. Perquè hi
ha idees nacionals que fins i tot a ca l’AVUI produeixen desassossec. Sobretot si les expressem valencians. D’independentistes
dels Països Catalans, n’hi trobareu ben pocs escrits, per no dir-ne cap.
On hem eixit perdent més els valencians és al
suplement de llibres i cultura. A l’època de David Castillo, la producció
literària valenciana, tot i no ser la que li correspondria, hi apareixia amb certa
regularitat. Ara, al nou suplemenent de llibres i cultura la notícia de la
literatura en català del País Valencià ben bé ha desaparegut, o és purament
anecdòtica. Amb tot, és coherent amb l’abast informatiu del periòdic, que no
ultrapassa els espanyolíssims límits autonòmics. També és coherent amb la línia
que segueixen la majoria de mitjans escrits, com ara el suplement d’El Periòdico, la Vanguardia o El País,
que té suplements culturals diferenciats per a Catalunya i la “Comunitat
Valenciana”. És coherent també amb la revista de “tendències culturals”
BENZINA, d’un regionalisme absolutament provincià. I qui diu BENZINA, diu la majoria de revistes culturals i literàries que es fan i desfan. D’on no hi ha, no s’en pot
traure. I en aquests territoris, sobre la literatura catalana del País Valencià no tenen ni idea ni interès.
Són més evidències sobre la taula que proven
la impossibilitat de tenir una literatura catalana completa, potent. Falla, com
sempre, la consciència. Abunda el pensament regionalista, autonòmic, poruc i
capat! La literatura catalana com un tot només la pensem, perquè ens la creguem
sense complexos, uns pocs, i som a les trinxeres. Amb amics com els de l’AVUI o
BENZINA, a la literatura catalana no li calen enemics. Potser podríem fer servir
aquella sentència que Machado va proferir contra els seus compatriotes, i
fer-la bona nosaltres també contra els “nostres”: «Desprecian cuanto ignoran…».
Encara que el pecat dels nostres és més gros que el dels espanyols, puix que, al
capdavall, els compatriotes de Machado bandegen cultures que no consideren
pròpies perquè no ho són però la que els “nostres” ignoren i menyspreen és part
de la “seua”. Tant si volen com si no.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
adreçats per l’enclusa del neonoucentisme del hinterland barceloní que tant de relleu té a les Españes. I tanta emprempta té en la cultura de masses actual. Com tothom sap mitjanament entenimentat els que venen són els Mendoza, Ruiz Zafón, Marcé, Azúa, Salisachs, Falcones i els corifeus regionals dels Monzons, Sanches Pinyol, etc.
Vicent Blasco i Banyes tenia raó !
Efectivament, el que esmentes és una altra veritable raó de la nostra situació com a país.
No puc entendre com un diari com l’AVUI no tinga una edició al País Valencià o almenys ens tracte amb un mínim de dignitat i visió nacional.
Així li ho vaig fer veure al Sr. Sanchís en diferents missatges i cartes, però és evident que ni puto cas, fins i tot li demostrava que com a lector de l’AVUI paper no disposava ni d’una humil relació dels cines del PPVV.
Llig a diari l’edició digital per manca d’alternatives, però en posa davant els morros la nostra realitat.
Ànim !!!
No creguis que passa només amb la gent de València ni amb els qui escriuen. Passa amb tot, el principi del teu post ho diu tot. Hi ha por a ser, de fet i de dret, un país lliure, per això en una o altra situació es tiren enrere, sempre claudicant, sempre deixant que el paternalisme/proteccionisme/colonialisme espanyol ens foti, i és que no sabem fer-nos grans. Salut!
La llengua és viva a través de la lituratura oral i és la que dona vida e interés a qualsevol tipus de literatura escrita.
Per això cap unitat formal de la llengua, ni cap badomia il.luminada enlluernadora d’una suposada unitat catalana podrà salvar la llengua.
Només la voluntat política d’aplicar una política lingüística sobirana valenciana en el cas de les comarques del País Valencià o sobirana catalana en el cas de les comarques del Principat de Catalunya, defugint de tota posició bilingüística genocida que margina i arricona cada vegada més la llengua pròpia dels valencians.
No és la unitat, ni la normalització monacal del llatí, ni els seus escriptors, el que salven cap llengua, ni tampoc el finançament, ni la seva obligatorietat acadèmica és la voluntat política i la política lingüística engrescadora i adient aplicada a cadascún dels territoris amb tota la seva pluralitat.
No caldria dir (però es veu que cal dir-ho de continu) que els qui són de debò provincians i només aniran doncs ràpidament al no-re, són els qui continuen de dir “valencià”, és a dir, provincià, és a dir, desintegrador d’allò que és essencialment nacional a Catalònia, l’idioma mil·lenari magnífic, dit únicament CATALÀ, car si començàvem de dir-ne alacantí, terrassenc, iberut, lleidatà, urgellenc, fragatí, valencià, barceloní, etc., fotríem goig, xe!
Molt bé, en teoria l’articulista tindria raó…si no fos per un petit detall: quan algun català badoc diu que la el que vé d evalència és seu, els bvalencians l’acusen de pancatalanista, imperialista i coses per l’estil. Mira, la realitat és que a la immensa majoria dels valencians els fa fàstic pensar que puguin tenir res en comú amb els catalans tot i que els encant formar part d’aquest gran “projecte comú” que és Ejpaña
Quantes vegades ho haurà explicat Cucarella i la resta dels que escrivim al bloc. Seguim pegant-li voltes, mesclant conceptes i aspectes diferents. Faré servir una frase típica per resumir algunes intervencions d’aquest post, qui siga burro que l’albarden!!.
Parlem català ens agrade o no!!