Emigdi Subirats i Sebastià

El blog Viles i Gents (http://vilesigents.blogsome.com/) retrata (com cap altre) la història d’una lluita sense treva pel reconeixement oficial de la llengua catalana a la Franja de Ponent. Té els orígens en una històrica columna que s’ha anat publicant en català al setmanari "La Comarca" d’Alcanyís durant els darrers 10 anys. La seua aparició va ser un fet realment històric ja que era el primer cop que una publicació en castellà admetia algun article en la nostra llengua, la qual cosa, per modesta que es pugui considerar, suposava tot un èxit. Tot un seguit d’amants de les lletres i la llengua nostrada l’han tirada endavant durant aquest llarg període de temps i han aconseguit un bon nombre de lectors que s’han acostumat a llegir amb la nostra llengua. Se n’ha parlat a bastament d’aquesta columna i de la tossuderia dels seus impulsors que no han defallit mai en les seues conviccions. Més recentment, varen decidir obrir aquest bloc, que inclou els esmentats articles d’autors diversos, per tal de donar-los publicitat a través de la xarxa, i també han publicat un llibre que porta aquest mateix nom. Viles i gents, doncs, pren una gran volada reivindicativa per camins diversos de l’àmbit literari i informatiu, amb la ferma voluntat d’aconseguir la plena normalització de la llengua catalana a les comarques de la Franja de Ponent, administrativament aragoneses.

Fa molts anys que segueixo les difícils passes dels escriptors que conreen el català arreu de les comarques de la Franja i, sobretot, al Matarranya. Sóc soci de l’Associació Cultural del Matarranya, amb la qual cosa periòdicament rebo totes les seues publicacions. He escrit nombrosos articles sobre autors comarcals matarranyencs, amb la idea d’enlairar la modesta carrera literària d’aquests escriptors nostrats que porten encesa la flama de la llengua tothora. També sóc subscriptor de la revista "Temps de Franja", que es publica a Calaceit i ens dóna una idea acurada de la realitat sociopolítica i cultural de la regió. Els noms dels impulsors de Viles i Gents em són familiars des de fa molt temps: Tomàs Bosque, Josep Miquel Gràcia, J. Antoni Carrègalo, Josep Puche, Natxo Sorolla, Carles Sancho, Lluís Rajadell, etc.

Durant la temporada passada de l’espai radiofònic Lletres Ebrenques (Antena Caro Roquetes, 96.0 fm), vàrem dedicar un programa al novel·lista de Vall-de-roures, Lluís Rajadell, durant el qual férem cinc cèntims de la seua obra literària i la seua carrera periodística. Enguany ja tenim previst dedicar-ne dos més als literats de la zona: el primer a Guillem Nicolau, rector de Maella i cronista al servei del rei Pere III el Ceremoniós, i un altre a l’enyorat poeta Desideri Lombarte. Durant aquest homenatge tindrem la possibilitat de parlar amb la gent de Viles i gents, que han aconseguit coses importantíssimes per a la cultura nostrada al Matarranya. Vaig assistir a la II Trobada d’escriptors ebrencs celebrada a Fondespatlla aquest estiu, organitzada per aquella màquina de fer cultura que li diuen Octavi Serret, llibreter de Vall-de-roures, en la qual es va presentar aquest bloc i també la pàgina web franja.kt. Sóc assidu d’aquesta web que tira endavant el jove sociòleg Natxo Sorolla de Pena-roja de Tastavins, al qual he de felicitar pel seu dinamisme i per la seua gran aportació a la nostra cultura.

Viles i Gents representa, doncs, una lluita ferotge per la nostra dignitat cultural. Els diferents redactors parlen de llengua, cultura, llibres, discs…essència. Esperem que el català aviat sigui reconegut a l’Aragó mitjançant una Llei de Llengües que no quedi en poca cosa (com sempre passa en temes referents al català) i que proliferin les columnes i els blocs en la nostra llengua arreu de la Franja.

Ens quedem amb els versos del veterà cantador de La Codonyera i articulista, Tomàs Bosque, que són un crit veritable envers la dignificació de la llengua dels pares: Vols dir amic cantor/ que el vostre chapurreau d’Aragó/ és clara llengua, és català del bo/. Sí venerable senyor/ Veniu només al Guadalop/ i els camperols d’ací/ sens gaire esforç/ us donaran una lliçó. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!