Emigdi Subirats i Sebastià

Han tornat a passar 365 dies i ha arribat el dia més important de l’any quan érem xiquets, mentre que quan som més grans és el dia de canviar de xifra, i ja comença a ser una de ben significativa!!! Com explicava l’any passat en la mateixa data d’avui, a mi el pas al 3 em va produir una mena de boira depressiva, mentre que l’arribada al 4 m’ha enlairat els ànims pels núvols!!!
Enguany m’ha tornat a agafar en un moment de grans inquietuds. El fet d’haver aprovat les oposicions em va obrir el món de l’educació pública. Em sento hipermotivat en la meua feina, la qual cosa em porta a l’organització de tota mena d’activitats docents i a portar un bon ritme de treball a l’aula. Sortosament he aconseguit molt bon feeling amb els xavals i les xavales de la meua tutoria, als i a les quals dedico molt temps, i també amb les classes orals del batxillerat, tal com he anat explicant en diversos apunts anteriors  i continuaré fent-ho.
També en l’àmbit literari estic en un bon moment. L’activitat dels darrers 10 anys ha estat frenètica. Ara estic preparant una traducció de l’anglès al català d’un llibre molt ben il·lustrat,  difonent els darrers llibres d’autors diversos, l’edició dels quals me n’he encarregat, i preparant l’edició d’uns contes de l’esciptor miravetà Roc Llop i Convalia (Miravet 1908-Vichy 1996) que bé mereixen veure la llum.  També el programa Lletres Ebrenques em permet aprofundir en el ritme literari i conèixer grandíssims/es amants de la literatura. La feina blocaire diària no em permet fer més tasca literària, s’ho menja tot!!!
M’ompli moltíssim l’activitat dels meus xiquets. L’assistència de Guillem al campus del Barça a Santa Bàrbara (Montsià)  m’ha omplert de joia. També la seua afecció a escriure, la seua joia de llibre que redacta amb tant d’interès a llapis, i el seu aprenentatge de la lectura que em fan veritablement feliç. Són cosetes molt importants sobre les quals m’agrada escriure i remarcar-ho. Quant a Rosa, dóna goig la manera com usa internet i també la seua personalitat, que la converteix en una doneta. M’agrada parlar amb joia dels meus fills, temps vindrà per tenir els problemes d’adolescència… de moment a gaudir del moment (rodolí eficaç).
A casa gaudim d’un ambient d’alta motivació per l’ensenyament, i les converses sobre aquest àmbit són les més habituals. La connexió IES de l’Ebre de Tortosa (on treballa l’Araceli) i IES Joan Ramon Benaprès de Sitges és constant, les comparacions inevitables. També aquesta sinergia català-anglès, que ens ha acompanyat per motius d’estudis al llarg de la nostra vida matrimonial.
I el Barça… que continua donant-nos il·lusió i que s’ha convertit en el club més gran del món. Tant de bo ho hagués tingut durant els meus anys de joventut, que era quan tenia la passió en blau i grana més accelerada.
I Campredó… que està en procés de canviar el seu estatus de pedania i convertir-se en entitat municipal descentralitzada. No és el que volíem, ser municipi… però pot ser una possibilitat que no hem de deixar perdre. Sabeu que sempre he tingut passió campredonenca, ara amb l’organització de les fires estivals estem fent un pas important en la consolidació de la vida activa local.
Amb el pas dels anys, t’adones de la importància de ser feliç. De donar importància a tot allò que fas tu personalment i els que t’envolten. Afortunadament, puc gaudir d’una família estimada, d’una colla d’amics que he conservat des dels anys de l’escola de Campredó, d’una colla d’amics-colaboradors en l’àmbit de la literatura que em carreguen d’il·lusió en la vida, i d’uns/es alumnes que em motiven d’allò més. I també els plaers de la vida… la joia carnal amb coordinació amb l’espiritual… que són d’extrema transcendència.
Família-escola-literatura-llengua catalana-Campredó-Barça formen part d’un univers personal que tinc el goig tothora de reivindicar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!