Emigdi Subirats i Sebastià

El periodista i blocaire Gustau Moreno ens recorda avui a la secció l’Efemèride del seu blog "La Marfanta (http://lamarfanta.blogspot.com) que el 9 de novembre de 1845 es va editar el primer periòdic de la ciutat de Tortosa, El Ebro. He cregut oportú, doncs, posar un granet de sorra a aquesta notícia amb la incorporació d’un article que vaig redactar fa dos anys per commemorar el 160 aniversari de la publicació d’aquest pioner rotatiu tortosí. Gustau Moreno fa una feina molt bona en aquesta secció, ja que ens dóna a conèixer nombrosos fets d’interès històric de la nostra comarca. No disposo de cap imatge d’aquest periòdic (tot i que el guardo fotocopiat íntegrament), aleshores he incorporat una imatge d’un altra capçalera que portava aquest nom de principis del segle XX. L’esmentada imatge també l’he agafada del blog de la Marfanta, d’un apunt anterior.

160 aniversari del primer periòdic tortosí.

El 9 de Novembre de 1845 ha esdevingut una data històrica per al periodisme ebrenc, ja que va editar-se el primer número de ?El Ebro? (Setmanari de Literatura, Història, Teatre, Comerç i Indústria), el pioner periòdic tortosí que va especialitzar-se en temes literaris i filosòfics, amb la inclusió d?apunts concernents amb l?ambient cultural que es vivia a la ciutat. La seva aparició suposarà un punt d?arrencada sense retorn quant a la difusió dels ideals romàntics, i endegarà el camí d?un intens treball periodístic a Tortosa durant la segona meitat del segle XIX. Estava vinculat a la societat que dirigia el ?Liceo?, el primer teatre de la ciutat fundat el 1840, i se?n publicaren 48 exemplars fins l?1 de novembre de 1846, que per raons desconegudes va deixar d?editar-se. El director d?aquest primer rotatiu va ser en Josep M. Paulí, que estava acompanyat a la redacció per en Sinesi Sabater, l?Àngel Lluís i Rubió i en Joan de Suelves, tots ells varen tenir una activa vida periodística. Ja en el primer editorial es mostren crítics pel fet que la ciutat es trobés buida d?un portaveu informatiu, la qual cosa era signe d?anormalitat cultural:

¿Podrá negarse que el espíritu del siglo XIX es de progreso y de desarrollo intelectual? De modo alguno, pues que palpando estamos el esparcimiento de las luces en todos los ángulos de la Península y el afán que todos muestran en comunicarlas, el interés que cada pueblo toma en escribir su historia y contar sus glorias… Solo Tortosa parece se haya empeñado en permanecer oculta y olvidada de todo el mundo: Tortosa que tantos motivos tiene de alzar la frente y ostentarse orgullosa… Y sin embargo, es muy cierto que ningún hijo suyo se ha dignado señalarla. Ninguno se ha tomado el glorioso trabajo de escribir sus proezas. Ninguno tampoco ha querido comunicar sus conocimientos o publicar los que adquiriere, por medio de un periódico, cuando otros pueblos de menos interés y con menos elementos no han vacilado en acometer tamaña empresa.

Varen comptar amb la col·laboració d?un bon nombre de literats d?arreu de l?estat, que varen difondre des de les seves pagines els seus poemes, les seves novel·les i assaigs literaris. Destacarem la participació de les poetesses Àngela Grassi, de la castellonenca Amàlia Fenollosa, de la tortosina Clara de Rocamora i Rodríguez, i dels poetes Leopold Martínez Padín, Francesc Rentero i Lluís Cucalón Escolano; del dramaturg i crític literari barceloní Llorenç Pujol i Boada (especialista en l?obra de Jaume Tió i Noé), del novel·lista J.A. Pagès, i de l?actiu literat de Burgos Fèlix Garcia Ubalde. Hem de destacar la figura del director, en Josep Maria Paulí. Des de les pàgines d?aquest rotatiu va publicar nombroses poesies i relats amb el pseudònim de ?El Novel? que l?acreditaren com a un molt valuós literat. La seva activa tasca periodística el portà a col·laborar amb periòdics de ciutats dels Països Catalans (Barcelona, València) i d?arreu de la Península (Madrid, Santiago de Compostela i Vitòria). Influït pel corrent romàntic que li recordava els costums i les formes literàries de l?Edat Mitjana (autos religiosos, passos, diàlegs, misteris i farses, que es representaven en els claustres de les esglésies), es va donar a conèixer com a un excel·lent dramaturg amb el drama sacre sobre la Baixada de la Verge de la Cinta. A les pàgines de ?El Ebro? va publicar una llarga biografia en tres parts del malaguanyat literat tortosí Jaume Tió i Noé, i les novel·les: ?Amor y venganza?, ?Fantasía? i ?Sófocles?. De la mateixa manera tingué fama d?abrandat poeta amb uns grans dots lírics.

?El Ebro? va tenir continuació amb el primer diari de la ciutat ?El Dertosense? (1848), i amb una llarga llista de periòdics posteriors durant les dècades de 1850 i 1860. Val a dir doncs que la premsa local i comarcal està d?aniversari de la publicació pionera. Són 160 anys d?afany informatiu que bé mereix un comentari.