Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Per a mi i per l’Araceli, l’11 de setembre, apart de ser la Diada nacional amb un fort contingut reivindicatiu i patriòtic, és per damunt de tot l’aniversari de noces. Ens vam casar a Campredó l’11 de setembre de 1994, en un diumenge extremadament calorós. Ens acompanyaren òbviament amics i familiars, mentre que la celebració posterior va tenir lloc al restaurant Censals de El Perelló. Com a anècdota, durant l’àpat uns companys demanaren als cambres que posessin per megafonia el Viva España de Manolo Escobar, especialment dedicat al nòvio. En un dia com aquell tot s’ha d’acceptar, i no hi ha lloc per a cap mena d’enuig. Com a contraposició, havien posat anteriorment La Santa Espina, El meu Avi, i per a les postres, com no podia ser d’altra manera, El Tot el camp és un clam…
De viatge de noces vàrem anar a Nova York, Niàgara i Washington, amb la qual cosa encara vàrem poder veure les torres bessones alçades. En el dia d’avui, malauradament, també tenim el trist record de l’atac que reberen ara fa 6 anys i que han obert un nou cicle de conflicte al món.
Vàrem decidir casar-nos en una data molt especial per tots dos. Quan arriba la diada, en ser una data fàcil de recordar, molts companys i moltes companyes recorden el nostre aniversari. Avui l’hem celebrat acudint a l’acte polític que ha organitzat ERC al Club de rem de Tortosa. Enguany no podrem anar a la tradicional hissada de la senyera a l’Ajuntament d’Amposta, amb ballada de sardanes posterior (un ball que també té llargues arrels ebrenques, des del període de la república, malgrat que el qüestionin un i un altre cop). Un any més tampoc no hem acudit a la manifestació independentista de Barcelona, ja que ens és molt difícil combinar viatge amb els xiquets. Tot i això, ens sentim com uns manifestants més!
Aquesta nit assistirem al recital de la cantant algueresa Franca Masu a l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, que ens fa moltíssima il·lusió, ja que tenim una forta vinculació sentimental amb el país català de Sardenya.
Avui celebrem un altre aniversari del pas més important de la nostra vida i ens permetim cridar ben fort: INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
que patriota!
salut i guanyarem!
Sens dubte és una bona data. El meu cosí també la va triar fa quatre anys i, per cert, hi havia un partit del Barça que va guanyar, afortunadament.
Per Barcelona la festada ha estat impressionant, molt reivindicativa i festiva, fa goig… enrere queden els anys que havies d’anar amb samarreta, texans i bambes per si de cas calia sortir corrents… són altres temps i ara famílies senceres eren a la mani per reivindicar un millor finançament, el parc de la Ciutadella feia goig i el concert final a l’arc de triomf també molt bé… en fi, un gran dia per tothom.
Salut i records!
vica catalunya , catalunya independent, la putada es que tenia que anar a la celebracio de esquerra tortosa i no he pogut perque treballo en un restaurant de cambrer i els dies d festa es quant mes es treballo pero per aixo segueixo sent catalanista al 100%%
Felicitats per l’aniversari: fes-les extensives a l’Araceli, que això és cosa de dos (o de quatre, ara per ara).
Nosaltres també ens vam casar el 94 : bona anyada !
Hem passat la Diada per terres del Rósselló. Allí, dia laborable, ni estelades ni sentit nacional.
H ha molt camí per recórrer. Salut !
Nosaltres ens vam casar al 93, i també vam fer el viatge de noces a New York. Em vaig sentir totalment desconsolat el 11-S quan vaig veure caure les torres en directe per TV.
Us desitjo molt anys de convivència feliç, i encara molts més de reivindicacions separatistes (serà la prova de que estem igual que ara…)