El Tàvec

 -Perquè des de tots els àmbits i postures només llegeixo proclames.

 -Perquè escolto massa pressumptes debats de persones que defensen dogmes i no contraposen idees.

 -Perquè veig massa contraposició de conceptes hermètics enlloc de diàleg d’idees.

 -Perquè sovint uns i altres ens col·lapsem de prejudicis i no ens atrevim a qüestionar-los per si ens adonem que portem massa temps equivocats.

 -Perquè hi ha massa blanc i negre, dels teus i dels meus, perquè n’hi ha masses que reciten la cantarella de que res del que ve dels altres és bo i tot el que ve de nosaltres és la Veritat.

 -Perquè el convenciment no ve de la imposició o l’adoctrinament, sinó de la recerca, la pluralitat d’informació, la reflexió i la construcció de la pròpia convicció a partir d’aquestes.

 -Perquè un tàvec molesta… 
 

 -Per això, m’agradaria seguir l’exemple de Sòcrates, un gran mestre en l’art de trencar prejudicis, de no donar per sabudes les coses, de no creure’s amb la veritat sinó de ser-ne un cercador incansable.

 -El van anomenar “El Tàvec d’Atenes” pels seus interrogatoris incisius als savis de l’època, els sofistes.

 -Sense el seu talent, és obvi, però amb humiliat, des d’aquest blog, m’agradaria posar el dit a la llaga d’algunes veritats absolutes, dels meus, dels seus i potser dels teus, dubters que podrien ajudar a crear aquestes pròpies opinions d’uns i altres de dins cap enfora, de l’individu cap a la societat, i no a l’inrevés.

Doncs això:

El Tàvec pregunta…