GRÀCIA 1850

Pedro, Pedrito, Pedrete…
Hi ha una figura al govern estatal que em te fascinat per la pròpia perversió del personatge: Pedro Solbes. Aquest individu, a qui no sé si qualificar de cínic, impresentable, murri o, senzillament, dictador, ens vol fer passar bou per bestia grossa.
El personatge en qüestió fa dies, fa temps, que ens ve marejant amb tota una corrua de pseudònims per no esmentar la paraula “crisi”.
Recessió sostinguda de la economia, desacceleració del creixement, baixada lleu de la economia, període d’ajustament econòmic o turbulències econòmiques amb possibles conseqüències son, entre d’altres, mostres més o menys literals de frases i sentencies que aquest bon home a anat deixant anar per no dir les temudes (per part dels socialistes) paraules: CRISI ECONÒMICA.
Suposo –només suposo, pels mal pensats- que no vol dir la fotuda paraula perquè, a ell, no li afecta gens ni mica.
Aquest senyor, del que no sabem si ja ha sortit o no algun informe sobre el cas Eurostat, que va esclatar quan era Comissari Europeu d’Afers Econòmics i Monetaris i pel que alguns ja demanaven la seva dimissió per implicació, ha tingut la virtut de, allà per on a passat, deixar ben lligat el seu futur com a jubilat i, segons els mentiders oficials, a banda de la bonica indemnització que pugui cobrar de tot arreu on sigui, te assegurada una gens menyspreable pensió de més de 3 milions mensuals de les antigues pessetes. O sigui, rondant, si fa no fa, els vint mil euros mensuals.
Es clar, si això ho comparem amb aquelles i aquells que amb prou feines arriben als quatre-cents o cinc-cents, no hi ha motiu per recordar-se’n de la crisi (crisi (?). Segurament tampoc deu tenir hipoteca i, amb una mica de sort, vés a saber, potser tingui segons o, fins i tot, tercera residència.
Com deia aquell, algun dia, algú ens jutjarà a tots, un per un i, de pas, que no oblidi l’amic Solbes que s’agafa abans a un mentider que a un coix.
Que vagi amb compte!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!