GRÀCIA 1850

Al tal Pascal Henry, aquest “pàjaro” que es va esfumar de El Bulli sense que ningú sabés perquè i, evidentment, sense pagar l’han qualificat de moltes formes: crític culinari, gourmet, gastrònom, aventurer de les papil•les gustatives… tots els adjectius possibles han estat aplicats a aquest personatge suís. A mi, però, se m’ocorren altres com ara, somiatruites, torrat, snob, fantasma i, si m’apureu caradura. M’està molt bé que qualsevol persona vulgui començar una ruta pel món, sigui gastronòmica, astronàutica o metafísica però d’aquí a donar-li el “peixet” que se li està donant… noi!, em sembla una mica excessiu. A més, m’agradaria saber el cost de mobilitzar policies municipals i mossos d’esquadra per intentar localitzar aquest bon home ja que, dels diners que costa, també hi ha una part meva. I ara, ves per on, diuen que l’han vist per Ginebra traient calers de diversos caixers automàtics. Però, no deien que s’amagava per què s’havia quedat sense diners per fer la seva volta al món?. Com deia aquell, que aturin un moment el món, que baixo…