GRÀCIA 1850
ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi
ORIOL GIRALT, LA RESPOSTA
Visca el Barça i Visca Catalunya.
Avui he tingut una visita especial al meu bloc: la de l’Oriol Giralt, desmentint tot allò que vaig publicar i que era el reflex del diari Avui.
A més de respondre’l li he tramès un e-mail que, aquesta tarda ha estat contestat i on m’especificava quan i com es va publicar la seva contra replica a l’Avui.
Com que jo, malgrat les meves simpaties cap al president Laporta, no tinc cap interès ocult i, l’únic que guia el meu modest bloc és el reflex de les meves opinions, publico, tal i com he comentat amb l’Oriol Giralt, aquest darrer text de l’Avui.
(Text del diari AVUI)
“El promotor del vot de censura contra Laporta amplia la seva versió sobre el finançament de la moció publicada el passat 8 d’octubre a l’AVUI
Els diners de la moció
Oriol Giralt / promotor del vot de censura a la gestió de la junta del FC Barcelona presidida per Joan Laporta
Fent ús del dret de rectificació en relació amb la notícia apareguda en aquest diari el passat dia 8 d’octubre de 2008, a l’article titulat Els diners de la moció; amb una sabata i una espardenya, segons la qual Oriol Giralt, soci promotor del vot de censura contra el president del Futbol Club Barcelona Joan Laporta i Estruch i la resta de membres de la seva junta directiva, va rebre diferents quantitats econòmiques que sumaven un total de 24.000 € per fer front al pagament de diverses despeses, vull manifestar el següent:
1. Que el promotor del vot de censura, el senyor Oriol Giralt, va manifestar de forma reiterada i contundent a diferents mitjans de comunicació que les despeses derivades del vot de censura van ser assumides pels mateixos promotors: Sr. Giralt i Sr. Fossas.
2. Que la informació apareguda en aquest diari en data 8 d’octubre de 2008 no és certa ni ha estat contrastada ni verificada, atès que el control de la part financera del vot de censura fou portat de forma exclusiva pels senyors Oriol Giralt i Àlex Fossas, i que la major part de les despeses derivades del vot de censura van ser sufragades per ambdós, mitjançant una aportació aproximada de 15.000 € per part de cadascun, sense que hi hagués contribucions significatives per part d’altres persones.
3. Que es va produir alguna altra aportació econòmica per part d’altres persones impulsores i firmants del vot de censura, però en quantitats molt petites, que en cap cas van provenir de persones de l’anomenat entorn barcelonista, i que en total no van arribar als 4.000 €.
4. Que el senyor Minguella no va fer cap aportació econòmica al vot de censura, tot i que sí que va fer públic el seu suport moral a la nostra iniciativa i la va recolzar amb la seva signatura, fet que ja vàrem agrair-li públicament.
5. Que el senyor Toni Freixa no va fer cap tipus d’aportació econòmica, ni per compte propi, ni per compte d’altri als promotors del vot de censura, tal com també va confirmar ell mateix en la notícia abans esmentada de data 8 d’octubre de 2008.
6. Que el vot de censura va ser una iniciativa plenament democràtica iniciada per un grup de socis donats a conèixer als mitjans de comunicació des del primer moment, als efectes de que el referit procés de vot de Censura fos públic i transparent, tan pel que fa a la seva iniciativa, com al procés, així com en relació a les persones que hi van prendre part, totes elles sòcies del FC Barcelona.
7. Cal posar de manifest que la iniciativa va donar uns resultats absolutament favorables a la nostra tesi, consistent a afirmar que la majoria dels socis del FC Barcelona són contraris a la gestió de l’actual president, tot i que amb els resultats a la mà, i d’acord amb els estatuts del club, el president quedava legitimat per seguir al seu càrrec.
8. Que com a promotors del vot de censura ens donem per satisfets amb la publicació d’aquest article, i reiterem que amb aquesta rectificació, desitgem que es doni per definitivament tancat el capítol referent a com es va finançar el vot de censura en què per primera vegada en la història del nostre club la majoria dels socis van votar contra l’equip directiu vigent.
Visca el Barça i, sobretot, visca Catalunya.”
AVUI, 21 d’octubre de 2008
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi havia un noi molt llest, simpàtic, cult i ben plantat que era veí d´un poble amb cases de color blau i grana. Es va asseure dalt d´un arbre per veure com els seus veïns anaven passant els dies sense pena ni glòria.
Un elefant de color blau, molt gros i fastigós tenia atemoritzat una part del poble amb les seves amenaces “… o mano jo o el no res, i qui gosi portar-me la contrària el tanco dins el pou”.
Un bon dia, unaltre noi d´aquella vila (també molt simpàtic però no tan llest) va perdre la por a l´elefant i va convocar els seus veïns a la bonica plaça del poble de 5 estels, que havia dissenyat un antic batlle molt apreciat per la seva bona gestió a qui l´elefantot havia matat. Els va dir : – podriem votar si volem que l´elefant blau segueixi atemoritzant-nos o que s´en vagi ben lluny d´aquí –
El poble li va fer cas i varen votar que se n´anés ben lluny per més del 60%.
Tot i el resultat, l´elefantot, donat que tenia més força i poderosos amics fora del poble, va poder seguir maltractant els vilatans. Però resulta que tenia una greu malaltia de supèrbia amb els dies comptats i no se n´adonava.
El noi llest, simpàtic, cult i ben plantat, s´havia assegut dalt de l´arbre perquè sabia de quina malaltia patia l´elefant. Va esperar i esperar fins que l´elefantot de color blau es va morir d´autosuficiència.
El conte s´ha acabat.
Deures : Poseu noms als personatges.
Salut a tots !! … i com sempre FORÇA ……..