GRÀCIA 1850
ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi
LA VERGONYA DE LES RESIDÈNCIES GERIÀTRIQUES
Escolto per la ràdio que el
personal empleat el Residències Geriàtriques (eufemisme utilitzat per la
patronal del sector per definir els seus establiments) anirà a la vaga.
Reivindiquen més mitjans, més
personal i un sou digne.
Tot i que segurament hi haurà
excepcions, per experiència pròpia puc constatar que els treballadors d’aquests
establiments pateixen mancances de diversos tipus: poca preparació (als amos ja
els va bé ja que, d’aquesta manera escanyen una mica més el sou), insuficiència
de personal qualificat en l’horari preceptiu (tipus infermer o metge),
retallada de pressupost per l’alimentació dels avis (segons confirmen els
treballadors, cada cop mengen menys i pitjor) i una desatenció personal i
sanitària cap a l’intern que pot arribar a ser alarmant si, el familiar, no
està permanentment en situació d’alerta i vigília.
Juguen amb la necessitat de les famílies
que, arribat un determinat moment, no poden fer-se càrrec d’un familiar i,
innocentment, confien en la professionalitat (presumible) d’un sector que, enriquint-se
de manera escandalosa, deuria de ser més transparent i útil socialment. Tant se val que siguin establiments públics
(pocs, restrictius i que, en molts casos, funcionen per amiguisme) o privats
que, pagant a preu d’hotel de luxe, tracten els avis interns com si es tractes
de mercaderies.
Els avis que tenen la desgràcia d’estar
sols sense la vigilància assídua de cap familiar en podrien donar fe si les
seves minvades forces els acompanyessin…
Segons comenten, no es respecten
les dietes que tenen pautades els interns, els controls sanitaris son escassos,
per no dir nuls, i es confia en el Servei Català de Salut quan ja no hi ha
remei. La medicació prescrita, imprescindible en la immensa majoria dels casos,
s’administra… o no. El que si que fan
(ho he pogut comprovar) es atiborrar-los de medicació que els deixa en estat de
permanent somnolència perquè no emprenyin.
Ja van essent hora de que algú,
sigui el govern, els sindicats o maria santíssima, s’impliqui en el tema i, a
més de regular de manera eficaç el sector, exerceixi la vigilància oportuna i imposi
les sancions que calguin perquè aquest escàndol finalitzi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ma mare hi treballava, en aquest sector. I a fe de déu que els sous són molt baixos i les jornades inacabables. I en la majoria dels casos, els amos es comporten com nous-rics explotadors.
Ara, si esperes que la Gene s’hi posi pel mig ho tens clar. Estàn massa ocupats posant càmeres o fent veure que es barallen 😉
Totalment d’acord, crec que els treballadors estan explotats i a més als avis a vegades no reben totes les atencions que necessiten, no per culpa dels treballadors, sino per culpa de l’empresa que cada dia retalla més el pressupost per engreixar més els seus beneficis. Però en tot això hi ha un espectador passiu que en el cas de plaça pública paga, SERVEIS SOCIALS, que no fa res per controlar aquests negocis. Tinc entès que per ser proveïdor de la Generalitat s’han de complir una sèrie de coses, entre altres complir la llei. Algú els vigila a aquests centres sino és prèvia denuncia, i tot i així no passa res.