GRÀCIA 1850
ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi
JOSE LUIS RODRIGUEZ (APOYARÉ) ZAPATERO, EL MENTINDER GUANYADOR
Dins de la mediocritat imperant
en la classe política del nostre país i del conjunt de l’estat en el qual ens
trobem inclosos, la figura de ZP (alies Apoyaré)
s’ha erigit com el més llest dels tontos. I, a més, gran part del personal
s’ha deixat ensarronar pel seu discurs monòton i repetitiu, absent d’idees i d’arguments
sòlids que vagin més enllà del benefici del seu partit i del seu país que, curiosament, no és el meu.
Aquest prodigi de les mentides
ens ha colat, amb la col·laboració puntual dels egocèntrics i neguitosos
escolanets de CiU, una merda d’Estatut que en res es sembla al que va aprovar
el nostre Parlament, unes infraestructures ferroviàries que en qualsevol país
subdesenvolupat haguessin provocat una cascada de dimissions, un TGV (AVE, en diuen
ells) de fireta pel qual, només, hem hagut d’esperar setze anys en rebre’l a l’entrada
de la ciutat de Barcelona, unes negociacions per la gestió de l’aeroport de El
Prat i de la nova terminal que beneficien als de sempre (curiosament,
espanyols), un escanyament en les inversions bàsiques que hauria de fer l’estat
de manera automàtica com les fa a tot arreu i que, aquí, s’han de pactar de
manera vergonyosa en el comentat Estatutet.
Doncs aquest bon home i el seu partit, amb la joia desbordada dels seus
acòlits a Catalunya (alguns en diuen PSC), s’ha tornat a fer amb les regnes del
poder a l’estat.
Ho ha fet amb els vots de la gent
que viu a Catalunya. Amb aquesta gent a la que ha estat amargant al llarg de
quatre anys. Molts d’aquests que l’han votat han patit esvorancs, autobusos per
anar des de casa seva a la feina sense saber com i quan arribarien, tallades ferroviàries
per les obres del TGV, manca de recursos per executar obra pública perquè Madrid no deixava (ni deixa,m ni
deixarà) anar un duro i, malgrat tot, van i el voten. I és més, amb els seus
vots li donen l’impuls necessari per guanyar al PP.
Si, amics meus, sense els vots
catalans, el PSOE hagués perdut les eleccions.
I aleshores, arribes a la trista
conclusió de que, en general, tenim el que ens mereixem i que, si aguanten
quatre anys més de mentides i falses promeses, l’únic que ens mereixem és ser
eliminats com a poble perquè ja hem perdut, fins i tot, la dignitat.
La gent te una memòria molt
fràgil i selectiva. Els que ahir es queixaven de que per culpa d’un esvoranc a
Bellvitge o a Gornal no havien arribat a temps a la feina o havien hagut de fer
cua per aconseguir plaça en un autobús que conduïa algú que no coneixia la
ciutat, ahir van votar els culpables. Els que es queixen de que El Prat és un
aeroport digne de Perú o Swazilàndia, ahir van votar els culpables. Els que es
queixen de que totes les inversions es fan a Madrid i aquí l’estat no inverteix
ni un clavell, ahir van votar els culpables.
I aquests culpables no son només
els del PSOE, ho son també els del PP que, ahir, van aconseguir ser la tercera
força política al nostre país.
Ens foten al cos el vot de la
por, del “que vindrà el llop” i, molts, piquen com a babaus.
Anem fent, i ja veurem fins on
arribarem.
Si és que arribem a alguna banda.
Per cert, no m’oblido dels meus.
Demà, potser, parlaré del ridícul d’ERC i de les ganes d’enganxar poltrona de
molts dels dirigents “apoyamontilles”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El que crec és que ens han ensenyat el papus del PP i ens han colat el monstre sociata. El veritable enemic són ells, lluiten pel mateix, exactament pel mateix que el PP, per anorrear-nos com a poble, però tenen molta més elegància en les formes i en l’engany, moltíssima més.
No esperis dignitat d’un poble derrotat durant segles home…ara mateix un gest de dignitat no passaria d’un harakiri. El que cal és ser més putes que ells, focalitzar-nos en el veritable enemic que tenim a casa i que és el PSC i no oblidar que el correctiu era inevitable, el missatge ja està llançat i, si bé dolorós, esperem que les forces nacionalistes el captin.
Si fan la vista grossa què podem fer? temps perdut…però sempre cal perseverar 🙂 sempre
D’un PSC derrotat al 2000 hem passat a un de triomfant en 8 anys. I, em temo, passarem a un de majoria-absoluta-optimista en 12 anys.
Potser és que el país ja no és el que ens pensem que és.
I mentrestant, els nostres dormint a la palla! A la palla institucional, això sí…
Jo només voldria recordar l´argument que va fer servir l´il.luminat Carod per fer Govern juntament amb un derrotat Maragall a punt de deixar la política, quan sumava perfectament amb CiU : “Catalans, fem govern amb Maragall primer per salut democràtica perquè aquests de CiU fa masses anys que són al Govern (no pas el PSC als Ajuntaments de Barcelona i àrea metropolitana) i segon perquè hem d´enfortir un PSC acabat i convertir-lo al catalanisme”. Paral.lelament entre els dirigents i enmig de les calçotades amb ració doble de porró comentaven a les bases : “Fem President Pasqual i en dos anys aquests de CiU sense cap pressupost important per gestionar es desfan com un terró de sucre i desapareixen en 4 com la UCD, nois, tenim la jugada mestre CAROD President el 2006”.
Doncs “mi gozo en un pozo” com diuen els parents aragonesos d´en Josep-Lluís. Ni una cosa ni l´altra, CiU està patint però ni es desfà ni es desfarà, a més aquest temps sense poder l´ha fet més forta i tindrà majoria absoluta el 2010 amb MAS President de Catalunya després de no haver perdut cap consulta electoral. Mai aconteixerà el “sorpaso” que somiaven aquells antics leninistes.
I a sobre el PSC-PSOE s´els ha menjat literalment. Els Zaragoza, Iceta, Pepiño, Corbacho, Rubalcaba … s´estan fent un tip de riure a costa “de aquellos ingénuos catalanitos independentistas que han reflotado el PSC en Cataluña, aguantan un Presidente andaluz y nos votan TODOS los presupuestos en Madrid”.
R.I.P. per ER (abans amb la C). Tornarà a convertir-se en partit testimonial.
Gràcies il.luminat Carod, gràcies baconet Puigcercós, gracies camioner Vendrell, gracies capellanet Ridao.