GRÀCIA 1850
ser català és un luxe, ser de Gràcia, un privilegi
BARCELONA, L’AIGUA I ELS BUROTS
Se que molts dels que puguin
llegir aquestes línies s’enfadaran amb mi però, nois, és el que penso.
Barcelona s’està convertint, de
totes totes, en l’ase dels cops. I, al tanto, que ho diu un gracienc!
Només hi faltava el tema de l’aigua.
Els de Girona no volen donar aigua del Ter, els de Lleida no volen donar aigua
del Segre i des de Tarragona, no volen sentir-ne parlar (alguns, però, ho
farien per calers) de donar aigua de l’Ebre.
Deixant a banda les infames
planificacions de les infraestructures a la capital de Catalunya, tant des del
govern nacional com de l’estatal, no podem aconseguir (alguns pagant si ho
farien, repeteixo) aigua per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. Aquesta
mateixa ciutat i àrea metropolitana que rep, dia si i dia també, i a més, amb
tota la lògica, gent de Girona, gent de Lleida o gent de Tarragona per exemple,
per anar al metge, al Tibidabo, a la Casa Batlló o al Palau de la Música.
Algú s’imagina si, per exemple, posessin
uns burots a les entrades de l’àrea metropolitana i que tothom que vingués de
fora hagués de pagar?. Algú s’imagina que, per exemple, per anar a la
Residència de la Vall d’Hebron o de Bellvitge es demanes la procedència del
malalt per decidir si se’l visita o no?. Algú s’imagina i per anar en metro o
en autobús hi haguessin dues tarifes, la dels residents i la dels forasters?
Quines barbaritats, oi!
Doncs aquesta barbaritat és la
que s’està cometent amb la capital de Catalunya, preguntar per a qui és l’aigua
i decidir desprès si es dona o no.
Estic d’acord que fa falta l’aigua
dels rius per allà on passa. Però, aleshores, per què si que estan disposats
molts grups de regants a vendre-la?. Si es necessita, no te preu. O no és així?
No es pot tenir la tranquil·litat
de que si necessites alguna cosa gruixuda o important ja aniràs a Barcelona i,
quan aquesta necessita alguna cosa, en aquest cas aigua, fer-se l’orni i dir
que els pobres habitants de comarques no compten per a res.
O juguem tots, o trenquem la
baralla.
I els polítics, que espavilin o
que pleguin.
Ah! I tampoc me’n oblido de les empreses
concessionàries que no arrangen unes canonades que perden el 40 % del seu cabal
per manca de manteniment!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
el mateix poden argumentar els del pirineu amb la colla d’okamakus que piren el cap de setmana cap a la garrotxa, cerdanya, etc etc.