Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Com molts/es independentistes i republicans/es els únics reis que no em fa res reconèixer són Gaspar, Melcior i Baltasar, aquells que prompte, malgrat la crisi econòmica, ompliran de regals els nostres xiquets i xiquetes, mentre que als i a les més grans també sempre ens sol caure alguna coseta si hem estat bons durant l’any. Tot i això, fins i tot amb aquests senyors savis d’orient durant els darrers anys hem tingut algunes controvèrsies. Un que es deia Gaspar, precisament, quan era president del Barça gairebé ens envia a jugar amb el Poli Ejido o al Salto del Caballo de Toledo. Quant al darrer dels noms, pocs ebrencs i poques ebrenques gosarien reivindicar aquest nom sense primer mirar si l’aigua del riu transcorre cap avall calmadament fins arribar a la desembocadura. És que aquest bon home la va fer tan grossa!!! Això de les reialeses i els reialmes per dret de bragueta no concorda amb la meua manera d’entendre la societat ni el model de país.
El borbó jove i la seua esposa trepitjaran Tortosa demà. Diran quatre paraules ben apreses i se’ls rebrà amb tots els honors. Després se’ls servirà un dinar d’honor amb quatre il·lustres de la zona, i dos zeros més al darrera. Un dinar baratet, allò que es diu quatre entrepans amb xorís de la terra i vi de Batea “a granel”. Estem en època de crisi, ens ho diuen pel davant i pel darrera, però aquesta despesa és imprescindible per al bon funcionament de la ciutat i del món mundial!!! La Cambra de comerç els ha invitat. La mateixa institució que a molts/es autònoms/es ens cobra un rebut cada any, que tants i tantes no sabem perquè serveix, però que ens toca pagar religiosament, encara que no anem a missa. És d’aquelles coses que els i les qui paguem comentem una i una altra vegada, ja que no en traiem cap profit però estem obligats a abonar. Aquesta mena d’impost revolucionari que és la nostra col·laboració amb la centenària institució servirà per omplir part del plat al senyor borbó, al qual esperem no veure’l coronat com a Felip VI. Eiks, eiks, eiks, com diem els ebrencs i les ebrenques, que no estic dient Mori el borbó!!! Déu me’n guard!!! Estic dient que vull que no arribi a regnar sobre els catalans i les catalanes, senyal inequívoc que la nació catalana haurà guanyat la independència.
De borbons n’hi ha hagut deu en la història, i tots ells ben nefastos. Ara se m’ha ocorregut un joc de paraules: Visca la república catalana i que no visqui el Borbó!!! No, no i no, que tinc temor de ser denunciat, ho canviarem: Visca el borbó, monarca veí de la República catalana!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Deia Francesc Pujols que arribaria un dia que els catalans, anant pel món, ho tindríem tot pagat.
De fet, com que és Príncep de Girona …
Veig que de l’assot de la pesta borbònica tampoc se n’escapen les Terres de l’Ebre.
El més fotut no és l’existència en si de paràsits com aquests, sinó els llepes que, com les Cambres de Comerç i institucions similars, genuïns representants del seny català més patètic, es donen cops de colze per poder estar ben a la vora de representants d’institucions arnades com la monarquia. Potser tan arnada com la Cambra de Comerç.
Hem de treballar molt a casa mateix, encara.
Salut Emigdi!
Més que el dret de bragueta lo més indignant és lo circ que tenen al seu voltant. La defensa acèrrima de la seua indigne figura, la llibertat d’expressió que es veu retallada per la seua persona, l’insult que suposa per a la gent dels Països Catalans que avui, 300 anys desprès, encara ens vinguen aquí fent bona cara quan són ells, los borbons, los principals instigadors de que no tinguem la més absoluta llibertat!