INDEPENDENCIA O DEMOCRACIA

Deixa un comentari

En el seu article d’avui a la Vanguardia, titulat “Jovenes barbaros catalanes”, la Pilar Rahola contraposava dos conceptes: la llibertat com a poble i la llibertat individual.

Desprès de criticar al grup de joves que van impedir parlar la candidata del PP dins la universitat Pompeu Fabra, la ex-diputada es pregunta “¿entenderan alguna vez estos jovenes barbaros que la libertad significa, precisamente, que puedan hablar los que no nos gustan?”. I afegeix, tot seguit posant-se la medalla d’excombatent “que por eso luchamos, cuando luchamos por la libertad”.
Possiblement ella tan sols va lluitar per la llibertat d’expressió, molts d’altres també varem lluitar per  la llibertat del nostre poble. 

De que ens serveix la llibertat individual si ens tenen ofegats com a poble?
De que serveix tota la llibertat d’expressió si estem donant la paraula a qui ens esta oprimint, insultant o maltractant?. Si el nostre poble no és lliure com podem gaudir de llibertats individuals?.

Aquest discurs enverinat tan sols serveix per desdibuixar els enemics. Els nostres enemics no són en Dencàs, com exemple dels feixistes catalans tal i com ella apunta, ni els nois i noies que boicotegen un acte electoral de la representant d’un dels partits més anticatalans. Els nostres enemics són Espanya i França. Dos estats centralistes opressors, indistintament del regim polític que tinguin. Si aquest principi no està clar ens anirem desdibuixant en la demagògia democràtica de les llibertats individuals.
Històricament hauríem d’haver après que l’opressor es el mateix, estigui governat per una dictadura, una monarquia parlamentaria o una democràcia jacobinista republicana.  Els sistemes de govern imperants modifiquen les manifestacions d’aquesta opressió i conseqüentment modifiquen l’estratègia de la nostra resposta. Però en cap cas l’han d’eliminar.


Quan hàgim aconseguit el nostre objectiu nacional, les paraules puristes de Pilar Rahola poden adquirir la categoria de càtedra, avui, malauradament, som on som i totes les formules ens son necessàries en aquest procés de lluita.
Els nois i noies de la Pompeu Fabra, si més no, van aconseguir en aquesta batalla mediàtica, que es tornes a parlar de la resposta catalana.


Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 20 de febrer de 2008 per Josep Arasa

  1. Què no n’han après que els del PP són acòlits del franquisme i del nazisme, de Serrano Sunyer i de Goebbels? Ara sembla que s’ha de ridiculkitzar els pobrets que van plantar-li cara a la senyora Nadal. Vinga dona. Els de la senyora Nadal des del poder i la força que els hi dóna aquest poder volen enterrar Catalunya com a nació. Què no ho sabeu això? Són ells qui no deixen parlar ni a TV3 al País valencià, per exemple. Prou de tergiversar, prou de mala consciència, prou de fer el repatani i anar de bons per la vida. Són llops. I els nostres, quin mal han fet? Quin? Potser s’han equivocat amb els llops, això demostra la seva bona fe. No són d’aquest món encara. Un món espanyol corrupte i sense paraula, obscè. Aguanteu nois i noies i visca Catalunya lliure!!*!! (I a tots dispenseu, però m’ha sortit amb un impuls)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.