Sentia ahir a la nit, més distret que atent, l’entrevista que la Terribes feia al candidat Mas. Com la resta, es va fer un fart de fer promeses d’aquelles que la gent amb qui em relaciono ignoren i de les quals estan literalment fins als collons. No sé què els agafat a tots, però el compliment de la llista (i tot just comencen) seria la constatació més evident que el nou Estatut ens aporta una carretada tal de diners que, a més de resoldre els dèficits històrics, l’ascens d’aquest país a la primera categoria de l’estat del benestar seria un fet incontestable.
(n’hi ha més)
Però no anava per aquí el que volia comentar.
El senyor Mas deia que ell es creia que Catalunya havia de ser trilingüe… Però no ens hem passat anys i panys dient que els països no poden ser bilingües? Que no havíem quedat que són els individus, les persones, qui poden tenir més d’una llengua? Que no es tractava d’aconseguir una població que conegués, primer, el català i el castellà i, després, que avancés cap al poliglotisme?
Perquè, entenguem-nos, aquí encara no hem arribat als mínims. La població efectivament bilingüitzada encara està molt lluny del total. I consti que em sembla fonamental avançar cap al poliglotisme (que, per cert no té res a veure amb això del trilingüisme, si no és que tothom ha de saber les mateixes tres llengües!).
Quan encara falta molt per aconseguir que tothom sigui competent en les dues llengües oficials (i aquí el més damnificat és el català), hi ha qui es marca una (altra) fugida endavant… i a sobre amb la possibilitat de desgravar!
I fins ara a ningú se li ha acudit per a promocionar el català que es desgravés per tenir-ne el nivell C? La que s’hagues liat si algú hagués llençat aquesta proposta ha ha ha!.
Què opines d’aquest neolerrouxisme de CIUTADANS?