Avui molts diaris espanyols destaquen que al
Senat espanyol s’hi puguin parlar 5 llengües (4 més l’invent constitucional que és el valencià). No n’he vist cap que destaqués que al
Parlament de Catalunya s’hi pugui parlar en català, en occità i en espanyol. Ni que el seu web estigui en sis llengües.
Avui molts diaris espanyols destaquen el cost i l’excentricitat d’una mesura a la qual dediquen qualificatius diversos d’amabilitat dubtosa.
Per a ells, la diversitat és anormal. La diferència és perillosa i ataca la cohesió “nacional” (d’allà). “Les llengües són per entendre’s i no per generar problemes”. “Els capricis dels polítics surten cars”. L’ús de les llengües autonòmiques al Senat espanyol és un crim contra Espanya, en un moment que les autonomies són culpables de tot i en què ser civilitzat pot fer-te sospitós de terrorisme.
“Ses senyories s’hauran de posar auriculars per entendre altres senyories, espanyoles com ells”, frase que recull el convenciment no nacionalista que l’espanyolitat porta aparellada el monolingüisme en castellà.
I tot plegat per set traductors (3 cat+2 gal+2 eus), que funcionen, només, unidireccionalment (de cada llengua al castellà) i, encara, no sempre!
No deixa de ser curiós que el nacionalisme espanyol critiqui als altres allò que reclama per a ell. Menystenir llengües que ells diuen que són espanyoles, multiplica la desafecció de qui no se sent centralista.
A mi em sembla anormal defensar la unitat constitucional i, ahora, promoure el separatisme, però deu ser que no m’ho miro bé…
El gallec sembla un altre invent, per això ja hi és el portugués.
El Congrés i el Senat de l’Estat espanyol com estat plurilingüe deuria ser normal que els representants politics puguen parlar en la llengua del país de cadascú.
El que no semblaria tant normal és que els representats politics al seu respectiu àmbit d’actuació del Parlament de Castella-Lleó, Castella-La Manxa o Madrid ho feren en català. Pel mateix que tampoc sembla normal que el representats politics a Catalunya ho fassen en castellà.
I n’hi ha qui diu que ‘els francesos parlen francès perquè són francesos, els portuguesos parlen portuguès perquè són portuguesos, els espanyols parlen espanyol perquè són espanyols. I en canvi els catalans parlem català (segons ells) per molestar als espanyols de l’Estat.