Segons una enquesta recent, els empresaris veuen excel·lents oportunitats de negoci en el procés de canvi climàtic. El sector és un dels pocs que (si més no de moment) no només no estan en crisi, sinó que creix a un ritme del 3% anual i no perd llocs de treball. El rendiment econòmic de les empreses mediambientals se situa molt per sobre del creixement del PIB i un 23% exporta els seus productes.
Vés per on, aquells que acusen
ICV de paralitzar el país i d’impedir-ne el creixement no piulen davant aquestes dades. Ni davant l’aposta per un Green New Deal d’Obama (tot i que tampoc és el mateix).
Un dels orígens de la crisi és ambiental i té a veure amb la dependència del petroli. Per tant, la superació de la crisi no es pot fer en contra del medi ambient. Ens cal un
nou acord social i ecològic a nivell global que lluiti contra el canvi climàtic i aposti per l’energia renovable, pel transport sostenible i per la sobirania alimentària. Ens cal un canvi de model productiu que deixi enrera una economia basada en l’especulació immobiliària i el turisme i que aposti per augmentar la productivitat, obrir el teixit industrial a l’exterior i millorar les infraestructures de transport públic.