L'Aleix a ca la Toca

Avui, i només per mitja horeta, hem estrenat la temporada dels bolets. I ha estat prou gratificant: 5 rovellons, 1 brumosa, un grapat de camagrocs, 3 ulls de perdiu i 1 mare del rovelló.
A mig camí entre Santa Eulàlia de Puig-oriol i Sant Agustí de Lluçanès, el bosc a l’entrada de la tardor ens ha ofert els primers fruits. Un immens plaer i l’entrada del cuc anual que se m’emporta al bosc a buscar/caçar/cercar/collir bolets, però no únicament a això. La recerca dels bolets és un moment de deixar-se anar, de cansar-se pujant i baixant, d’evocar coses reals i pensaments ficticis, de filosofar en veu alta quan creus que ningú és a prop teu, d’imaginar estadis irreals, de sentir i intensificar emocions i sentiments pregons, de fer poesia de la foresta, de recuperar velles sensacions o de repensar les accions personals, polítiques, culturals…
És moment de notar el cos i les seves possibilitats, limitacions, xacres… És el contacte amb els propis fantasmes, els follets i les bruixes que volten pel propi cervell.
I al bosc hi ha els colors, les olors, els sons… Tot un món que reobre les portes en un moment concret de l’any, i que l’any passat l’extrema secada ens va limitar absolutament.
Avui ha estat l’inici, espero gaudir-ne en propers dies, i molt!

Un cop a casa, els bolets inspiradors han estat transformats en menges delicioses, en un arròs de conill i bolets, només assaonat amb un raig d’oli, dos grans d’all i un pols de sal. Excels i profitós. En seguirem parlant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!