Res tant delicat com el temps
Ens entelem com un vidre
de la galeria si el fred s’imposa.
Des de l’inici al present
s’obre la vida, i fluctuem entre
el llevant i el ponent.
És el trànsit, el camí de cadascú.
Entre l’acolliment i la dispersió,
la confidència i l’anonimat,
l’àpat i la fam.
I ens hem anat guanyant
i a voltes perdut,
entre tants camins que s’entrecreuen.
Però al capdavall, ens retrobarem
a l’hort comunal, allà on només
es recorden les paraules amables
i mai es llauren els erms florits.
Només es perden els qui caminen.
Eduard Casas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!