Fruits intocables
Aquest ponent,
un altre cop atrau la meva mirada,
la fonedissa esfera taronja
s’abroga, rere les carenes
de llargues faldes
amb fosca verdor,
de la serra blanca.
L’hivern,
vell xacrós devorador de fecunditats,
s’infiltra a les palpentes
per tota la volta titil·lant
d’un capvespre que serà fred
És l’hora dels grisos,
de la penombra i els clarsobscurs,
l’hora on la mirada
cerca àvidament,
l’encanteri,
la persuasió d’una llum ignota,
que potser faci germinar
en la soledat,
els fruits intocables, que
sadollen la fam.
Desembre 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!