En clau d’hivern
Damunt la barca,
les profunditats de les aigües
només són camins
d’anar i de venir
dels peixos de la memòria .
Veles batents
acullen el garbí malhumorat,
i fan proa cap a l’hivern esmolat
de les hores que,
temps a venir,
desbocaran la potent haveria
– a trenc de nit-
dels teus braços d’harmonia.
Evitaré els esculls coneguts
i em faré un lloc a la platja,
on els gavians s’arreceren
dels cels encapotats
i de les llampegades,
recolliré els ormeigs,
i avararé el balandre.
Sentiré la fressa del vent
remolinant el meu cabell,
i el clapoteig inflat de les onades
batent les roques escumoses.
Llavors,
amb la certesa de ser al lloc adient,
desentelarem el vel
que cobreix encara els nostres rostres.
Novembre 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!