Carena de la coma.
Assegut a la llinda del mes de març,
en un balcó de insomnis i pereses,
em mostres els horitzons
de la teva immediatesa.
Sota la talaia, l’hivern,
suspès de fums i de boires,
espurneja primavera.
Sóc a l’amagatall del gaús
que alabat cerimoniós en la boscúria,
i suro impàvid en el silenci
de la seva nit.
Març 2010-2018
© Lletres Eduard Casas Gassó
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!