Acròpolis
Farem un camí
translúcid
de còdols suspesos,
amb corbes i sense marges,
i el veurem enfilar-se sempre planer, a la falda
de la muntanya grisa i
plegats ens esmunyirem ales seves entranyes,
amb el capvespre,
Allà encendrem la pira
amb els cossos de totes les malaurances i
escamparem les seves cendres
als horitzons,
un cop encimbellats a l’Acròpolis,
entre els bedolls d’escorça blanca.
Febrer 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!