SEMPRE MAR
Només poden viatjar
aquells colors que el sol
desfà amb embats per la senda
sense escatimar dreceres al mar.
Terra, aire i aigua arrels,
teules, fang totes les converses
s’ ofegaven arran de mar.
Allà buscàvem espets,
a la línia de l’horitzó llançàvem la xarxa
i amb bones sensacions pensàvem en l’àpat
que seguiria el camí cap al mas.
Terra, aire i aigua arrels,
teules, fang totes les converses
s’ ofegaven arran de mar
I anhelàvem arribar a casa fins per respirar
el fumet de la cuina, amics, parents i mainada
somriures i menges de mar.
Correlletres
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!