El bloc d'Ernest Benach
La força de la unitat. L'esperit de la renovació.
Roberto Saviano
Llegeixo al diari que la màfia napolitana, la Camorra, ha «derrotat» Roberto Saviano, escriptor que va donar a conèixer mundialment les pràctiques criminals de la màfia amb el llibre Gomorra. I es fa servir l’eufemisme «derrotat» per anunciar que l’escriptor, fart de tot, se’n va d’Itàlia. Una mena d’exili voluntari per salvar la vida. La germana del jutge Falcone, l’altra icona antimàfia que va ser assassinat ja fa una colla d’anys, ha dit a Saviano que com a italiana vol que es quedi, però que com a germana de Falcone, com a persona, entén que es vulgui salvar i que marxi. Tot plegat fa posar la pell de gallina. No és cap novel·la, ni cap llibre d’èxit, ni cap pel·lícula…És la vida real.
(Continua)
Vaig llegir Gomorra ja fa un cert temps, però el recordo perfectament. Em va impressionar. Està ben escrit, i, a més, la descripció crua de la realitat napolitana hi és ben esfereïdora. Al cap d’uns mesos de llegir-lo vaig ser a Nàpols en unes jornades sobre federalisme fiscal. Era inevitable mirar-se la ciutat amb els ulls de qui ha llegit un llibre que l’ha impressionat: identifiques zones, busques protagonistes en les cares de la gent que veus pel carrer…
Vaig tenir l’oportunitat de parlar-ne amb alguns napolitans i amb alguns diplomàtics europeus que vivien a Nàpols. Gomorra era tema obligat de conversa, i tothom amb qui en vaig parlar –tothom– certificava la veracitat del llibre.
Ara n’han fet una pel·lícula. Quan l’estrenin l’aniré a veure per una qüestió gairebé de militància a favor dels elementals drets humans. Perquè, al cap i a la fi, la lluita contra la màfia és la lluita per la dignitat humana, pels drets humans, per la democràcia, per la vida. I això, a mi, em mereix tot el respecte, tota l’admiració i tota la complicitat.
M’agradaria conèixer Roberto Saviano i tenir-hi una conversa distesa tot passejant per les Rambles o pel litoral napolità. No podrà ser. No el conec i no sé com el podria conèixer. Però el més greu és que ell no es pot permetre el luxe de tenir converses disteses i de passejar tranquil·lament per llocs emblemàtics. S’hi juga la vida.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Ernest. Realment, tot el que ha seguit a ‘Gomorra’, el best seller d’en Saviona, fa fredar. I, com bé dius, no és cap seqüela de l’obra d’en Mario Puzzo, sinó la vida mateixa. Jo també el vaig llegir fa un temps i em va impressionar tant que cada dia cerco en els mitjans italians quelcom de la vida d’en Roberto Saviano, per saber com li van les coses. La pel·lícula, la seva renovada afició per la boxa (d’alguna manera ha de cremar l’adrenalina), les amenaces recents d’un pentito de la famiglia Schiavone, l’anunci de la seva marxa… Buff. I això és aquí al costat! Ara, el que m’ha fet posar la pell de gallina ha estat veure els reportatges televisius que han penjat la Repubblica i Il Corriere della Sera, sobre Casal di Principe, un dels barris més perillosos del planeta. Si no els trobeu, només cal posar ‘Saviano’ o ‘Casal di Principe’ al youtube… i s’enten tot.
És la trista realitat que viuen molts italians dia a dia. Succeeix de manera especial a Nàpols i a Sicília on la màfia encara governa i dirigeix la ciutat des del caos i la por. Tinc una gran relació d’amistat amb un dels 100 agents de Palermo que va demanar tenir al seu costat, a l’arribada a aquesta ciutat, el gener Carlo Alberto Dalla Chiesa. Volia gent del territori però de poc li va servir perquè va durar 100 dies, fins que el van assassinar a trets un matí. Aquest “polizioto” no ha volgut treballar mai més a Palermo i exerceix el seu ofici a Milà. Té por per la seva família i viatja a Sicília quinze dies l’any i d’incògnit per veure als seus pares. El cas d’ell és un més dels molts que hi ha en una ciutat on la màfia encara crema els nous negocis que s’obren i que no paguen la quota a la Cosa Nostra. Jo tinc amics sotmesos a aquest regim de la por. I en política succeeix igual. Vaig tenir el plaer de conversar amb la Rita Borsellino, la germana del jutge Paolo Borsellino. Es va presentar a les eleccions regionals i la va guanyar Totto Cuffaro, un dels mafiosos més importants del país. Això ho diu tot. Gomorra és una gran obra però el seu autor està condemnat a amagar-se. Trist i real en uns temps on cal, més que mai, el respecte a les llibertats i els drets humans.