El bloc d'Ernest Benach

Ja s’ha fet prou balanç aquests dies del Congrés d’ERC. Un super dissabte d’elecció directa, de mostra clara del què ha de ser la participació democràtica i la transparència a dins d’un partit i un “anti-dissabte” que sens dubte ens costarà d’oblidar. Per tal i com va anar al final, però també per les sensacions que vam tenir durant tota la jornada. Només una reflexió. A l’endemà del Congrés m’hauria agradat veure als diaris el full de ruta de l’ERC del futur, enlloc de les notícies sobre la composició de l’Executiva i sobre qui ha guanyat qui. Quedi clar que no en faig culpables als mitjans, hem estat nosaltres els que no hem sabut enfocar el debat de manera correcta. M’hauria agradat veure una foto d’unitat i de generositat, la unitat que tant he reclamat durant la campanya.

(Continua)

De totes maneres, des de dilluns l’objectiu que hem de compartir tots els militants i les militants d’ERC és justament aquest, el de cosir el què s’ha trencat i fer-ho tan aviat com sigui possible. I n’estic segur que no hem d’esperar un any. Un any és massa temps en les circumstàncies que vivim.

Però això ja ha passat. Forma part de la història del partit. I la història ja se sap, té episodis agradables, té episodis fantàstics, té episodis tristos i fins i tot en té per oblidar.

Ara el què cal és refer ponts. Ara és imprescindible recompondre relacions. Ara cal pensar en el partit per damunt de tot, també de les situacions personals. Tenim tots molta feina a fer, però cal que la fem des d’un esperit positiu, des de la voluntat de construcció, des de la necessitat d’entesa. En serem capaços?

Pensem que no només ens estem jugant el partit i el seu futur com a projecte viable a la societat catalana, sinó que ens estem jugant alguna cosa més. L’únic partit que, ara per ara, vol que Catalunya sigui un nou estat de la Unió Europea som nosaltres, ERC. L’única eina possible i real que des de les institucions ens pot portar a la llibertat. Com deia aquell, sí o sí!

Personalment aquesta és la meva darrera reflexió sobre el Congrés d’ERC i tot el procés que hem viscut. Ara ens hem de concentrar en la futur. La història és història i és indispensable conèixer-la i extreure’ns les lliçons necessàries per abordar el futur amb garanties. PUNT i A PART.

Foto: ACN

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!