El bloc d'Ernest Benach

Era el juliol de 1971 quan vaig conèixer en uns campaments d’estiu a Le Grau d’Agde, ben a prop de Sête, el meu amic Jean-Rémi. Fa doncs 37 anys que va començar una amistat que ha durat al llarg del temps, sostinguda sovint per les cartes més que no pas per les trobades, que han estat escasses. De fet, el darrer cop que ens vam veure va ser el 1983, o sigui tot just fa 25 anys.

(Continua)

I en 25 anys com han canviat les coses!!!. Però en 25 anys, primer el paper i la tinta acompanyats dels sobres i els segells de correus  i després els correus electrònics han permès que l’amistat es mantingués viva.

I just aquests dies, ens hem trobat amb el Jean-Rémi. Al cap de 25 anys i ben diferents tots dos. Una primera i emotiva trobada, acompanyada d’un dinar, i després d’un sopar han permès posar-nos una mica, només una mica, al corrent de tot plegat.

Ell és professor de literatura i periodista. I en el món del periodisme s’ha especialitzat en el difícil i complex món de la cultura. Escriu molt bé i parla de llibres, de música, de teatre, de cinema,… i de política. Entrar al menjador de casa seva és entrar en una immensa biblioteca on els llibres, els cd’s, els dvd’s van ocupant qualsevol espai disponible. Especialment remarcable la col·lecció de llibres dedicats pels seus autors i que ensenya amb orgull, i no és per menys, hi ha signatures de gran valor literari, cultural i fins i tot polític. Les converses de política amb ell són apassionants. Parlar de Sarkozy i de Segoléne Royale, i de l’esquerra a França, i de com van les esquerres a Catalunya i de quanta gent vol la independència,… I també dels Ajuntaments, tant del de Reus com del d’Aix, on ara hi ha alcaldessa de dreta. Quanta xerrera acumulada!

Ell m’ha fet descobrir música francesa que mai hagués pogut trobar pels canals tradicionals, i m’ha posat en safata alguns elements de la literatura francesa molt interessants, i que m’han fet conèixer una mica més i millor la complexa i rica cultura francesa.

Enfí, que aquest és un post molt personal, però que m’agrada compartir-ne el contingut. És el valor de l’amistat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!