Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

L’aventura d’en Jordi Céspedes contra Goliat: llum a la foscor a la Intersindical-CSC

El que ha passat i passa amb en Jordi Céspedes, delegat sindical de Sanitat per la Intersindical-CSC, no té nom.

La cosa fa molts mesos que gira, i ell ho ha denunciat a la xarxa de forma compulsiva, potser poc desxifrable per als profans. Potser disparant a tort i a dret i en ocasions sense punteria. Poca gent que llegeixi les seves piulades entendrà poca cosa, perquè cal interpretar-les en el seu context. Però a ell ja li va bé, perquè el receptor principal són els seus adversaris, hostils, covards o fariseus.

En Jordi Céspedes va començar a ser assetjat pels gestors del sindicat per haver publicat una imatge del President Carles Puigdemont, un cartell. La direcció del sindicat va consentir i aprovar aquella persecució. Les pressions provenien d’un mandarí del sindicat amb filiació a Esquerra. Però d’un sector desplaçat i sense cap pes en l’estructura del partit. L’anomenat clan del Baix Llobregat, que es va incrustar a la Intersindical-CSC en un teixit d’intercanvi de favors i d’aliances de capelleta –més que disciplina de partit– amb altres afiliats.

Després d’aquella primera topada per prohibir la imatge de Puigdemont, el sindicalista s’hi torna i demana els comptes –els números– del sindicat. Tota l’afiliació té dret a fer-ho, tal i com recullen els estatuts del sindicat. I ell s’hi torna. I els gestors de la Intersindical-CSC, el Secretari General i dos membres del Secretariat, li posen tres demandes judicials per “atemptat a l’honor” per haver-los criticat a la xarxa.

Abans, però, inicien un expedient disciplinari rocambolesc i sense cap garantia contra ell per tal d’”expulsar-lo.” Persegueixen un delegat sindical i cometen el delicte d’atemptar contra la llibertat sindical, perquè li confisquen el correu corporatiu “preventivament”, fan córrer tota mena de murmuris per desacreditar-lo i el desposseeixen de la condició de representant, tot i que va ser votat pels treballadors al centre públic més gran de Catalunya, l’Hospital de la Vall d’Hebron. I ho fan amb un òrgan adulterat i controlat que anomenen Comissió de Garanties, que ha estat posat en qüestió moltes vegades durant els dos darrers anys. Perquè tot això passa des que en Carles Sastre va deixar de ser el Secretari General. Mai abans s’havien produït expulsions i expedients i ara hi abunden, com si d’una purga stalinista es tractés.

En aquesta persecució s’han comès actes molt greus, que ja és hora que tothom sàpiga i que explicaré de mica en mica. És una aventura una mica embrollada, la d’en Jordi en la seva lluita per llum a la foscor a la Intersindical-CSC. Però en deixaré quatre apunts:

-Els mandarins de la Intersindical-CSC va contractar un advocat de Madrid i Marbella per demandar triplement en Jordi Céspedes, amb un advocat que és el fill del notari que va fer el testament al feixista Francisco Franco.

-Li van posar tres demandes civils per “atemptat a l’honor”, en què li exigeixen una milionada (tres milionades!) d’indemnització. Tot per unes crítiques a Twitter.

-Al sindicat no s’ha donat cap mena d’explicació sobre les despeses desorbitades d’aquestes demandes, portades pel bufet de Madrid.

-Els informes pericials d’aquestes demandes que volen justificar l’”atemptat a l’honor” semblen elaborats pel “Tácito” de la Guàrdia Civil i estan realitzats per una empresa que treballa coordinadament amb el bufet de Madrid. I que es dedica a espiar el passat de les persones i la seva activitat a la xarxa.

-Tota documentació d’aquestes demandes promogudes pels mandarins del sindicat i gestionades des de Madrid es redacta en espanyol. En Jordi ha exigit, en la seva defensa, que es tradueixi en català. Però la defensa dels demandants s’hi ha negat.

-En Jordi Céspedes s’ha quedat “sol” reclamant que la documentació i els judicis es realitzin en català. L’advocat dels demandants (el Secretari General i dos membres del Secretariat Nacional de la Intersindical-CSC) ha exigit tot el contrari: que la documentació i els judicis que s’han de realitzar a Barcelona i l’Hospitalet es facin en espanyol.

(Continuarà…)



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dia a Dia, General, per dixitdixi | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent