Res no s’acaba i tot comença

La fe que bull no té captura i no es fa el pa sense el llevat:

Arxiu de la categoria: Dia a Dia

L’aventura d’en Jordi Céspedes contra Goliat: llum a la foscor a la Intersindical-CSC

0

El que ha passat i passa amb en Jordi Céspedes, delegat sindical de Sanitat per la Intersindical-CSC, no té nom.

La cosa fa molts mesos que gira, i ell ho ha denunciat a la xarxa de forma compulsiva, potser poc desxifrable per als profans. Potser disparant a tort i a dret i en ocasions sense punteria. Poca gent que llegeixi les seves piulades entendrà poca cosa, perquè cal interpretar-les en el seu context. Però a ell ja li va bé, perquè el receptor principal són els seus adversaris, hostils, covards o fariseus.

En Jordi Céspedes va començar a ser assetjat pels gestors del sindicat per haver publicat una imatge del President Carles Puigdemont, un cartell. La direcció del sindicat va consentir i aprovar aquella persecució. Les pressions provenien d’un mandarí del sindicat amb filiació a Esquerra. Però d’un sector desplaçat i sense cap pes en l’estructura del partit. L’anomenat clan del Baix Llobregat, que es va incrustar a la Intersindical-CSC en un teixit d’intercanvi de favors i d’aliances de capelleta –més que disciplina de partit– amb altres afiliats.

Després d’aquella primera topada per prohibir la imatge de Puigdemont, el sindicalista s’hi torna i demana els comptes –els números– del sindicat. Tota l’afiliació té dret a fer-ho, tal i com recullen els estatuts del sindicat. I ell s’hi torna. I els gestors de la Intersindical-CSC, el Secretari General i dos membres del Secretariat, li posen tres demandes judicials per “atemptat a l’honor” per haver-los criticat a la xarxa.

Abans, però, inicien un expedient disciplinari rocambolesc i sense cap garantia contra ell per tal d’”expulsar-lo.” Persegueixen un delegat sindical i cometen el delicte d’atemptar contra la llibertat sindical, perquè li confisquen el correu corporatiu “preventivament”, fan córrer tota mena de murmuris per desacreditar-lo i el desposseeixen de la condició de representant, tot i que va ser votat pels treballadors al centre públic més gran de Catalunya, l’Hospital de la Vall d’Hebron. I ho fan amb un òrgan adulterat i controlat que anomenen Comissió de Garanties, que ha estat posat en qüestió moltes vegades durant els dos darrers anys. Perquè tot això passa des que en Carles Sastre va deixar de ser el Secretari General. Mai abans s’havien produït expulsions i expedients i ara hi abunden, com si d’una purga stalinista es tractés.

En aquesta persecució s’han comès actes molt greus, que ja és hora que tothom sàpiga i que explicaré de mica en mica. És una aventura una mica embrollada, la d’en Jordi en la seva lluita per llum a la foscor a la Intersindical-CSC. Però en deixaré quatre apunts:

-Els mandarins de la Intersindical-CSC va contractar un advocat de Madrid i Marbella per demandar triplement en Jordi Céspedes, amb un advocat que és el fill del notari que va fer el testament al feixista Francisco Franco.

-Li van posar tres demandes civils per “atemptat a l’honor”, en què li exigeixen una milionada (tres milionades!) d’indemnització. Tot per unes crítiques a Twitter.

-Al sindicat no s’ha donat cap mena d’explicació sobre les despeses desorbitades d’aquestes demandes, portades pel bufet de Madrid.

-Els informes pericials d’aquestes demandes que volen justificar l’”atemptat a l’honor” semblen elaborats pel “Tácito” de la Guàrdia Civil i estan realitzats per una empresa que treballa coordinadament amb el bufet de Madrid. I que es dedica a espiar el passat de les persones i la seva activitat a la xarxa.

-Tota documentació d’aquestes demandes promogudes pels mandarins del sindicat i gestionades des de Madrid es redacta en espanyol. En Jordi ha exigit, en la seva defensa, que es tradueixi en català. Però la defensa dels demandants s’hi ha negat.

-En Jordi Céspedes s’ha quedat “sol” reclamant que la documentació i els judicis es realitzin en català. L’advocat dels demandants (el Secretari General i dos membres del Secretariat Nacional de la Intersindical-CSC) ha exigit tot el contrari: que la documentació i els judicis que s’han de realitzar a Barcelona i l’Hospitalet es facin en espanyol.

(Continuarà…)

Contra la impostura sindical: Són aliats els qui t’impedeixen votar?

0

[Publicat a Llibertat.cat el 09/07/2022]

Aquest estiu escrivia en un article que “No pot ser que, després de la revolució democràtica d’Octubre de 2017, es visquin processos de regressió en l’exercici de la presa de decisions, la participació i la transparència. Cosa que està passant, tot i els avantatges que aporten les tecnologies a l’hora de votar o debatre i el vincle emocional del poble català amb la imatge de les urnes després de les consultes locals per la independència, del 9N i de l’1Oct.”

Insistia que “Allò que critiquem dels nostres enemics no pot ser reproduït per nosaltres. Partits polítics, entitats, sindicats, candidatures, ateneus… haurien de guiar-se per una estricta ètica social i democràtica.”

Doncs bé, aquest dissabte 12 la Intersindical-CSC tenim un Congrés de la Federació de Serveis Públics (FSP), en què es constituirà formalment aquesta federació i s’escolliran uns representants, determinants en el pes de l’estructura del sindicat de cara al Congrés Nacional. I el dret dels afiliats a votar a les assemblees i congressos, recollit als Estatuts del sindicat i un principi elemental i lògic, ha quedat reduït a un vot NOMÉS per als afiliats que s’hagin inscrit en un formulari que, inicialment, no generava cap missatge de confirmació ni resguard. L’afiliat no inscrit no podrà votar, no podrà accedir al Congrés. Jo m’hi he inscrit, podré votar, però molts companys afilats veuran vulnerat el seu dret més elemental.

Quedaran exclosos els afiliats al sindicat que no s’hagin inscrit prèviament i oportunament en uns pocs dies a partir d’una norma que ningú sap qui s’ha tret del barret. I a més d’això, fins i tot els inscrits connectats uns minuts més tard al Congrés telemàtic, tampoc… ¿Jocs de malabars per distreure els treballadors afiliats i assegurar-se’n el control d’un patrimoni col·lectiu de treballs i esperances?

Fa poques setmanes va passar un fet semblant: al Congrés de la Federació d’Indústria només hi van poder votar “alguns” delegats. I no és greu només perquè es prescindeixi d’allò que estableixen els Estatuts i pel fet que sigui un mal presagi de burocratització. El més trist és que es trepitja el dret a poder votar de molts afiliats (recordeu els principis del moviment sindical català: “Associació o mort!”). Els fonaments democràtics i l’esperit del Referèndum de l’1Oct de 20217, rescindits, dissolts per uns mandarins del sindicalisme als quals no els surten els números.

Ja haureu llegit que ha aparegut un Corrent Crític dins la Intersindical-CSC que malda per superar la marrada perillosa que ha pres el sindicat independentista català. Es reclama veu i vot, i debat i transparència, i respecte a la pluralitat, etc.  Es treballa per enfortir i consolidar el sindicat i per superar la manca de democràcia (veu i vot), la manca de debat i transparència o de sororitat feminista, el menyspreu per la diversitat interna, etc.

La creació del Corrent Crític dins la Intersindical-CSC ha estat un pas molt encertat, valent en defensa dels principis i trajectòria del sindicat. No parlo en nom seu ni el represento. Però en qualsevol cas, no ens ha de fer por explicar i reivindicar allò que pensem. La defensa de la participació, la transparència, les decisions col·lectives, no es poden esquivar o desar al calaix dels mals endreços. I no s’hi val victimitzar-se contínuament i justificar l’injustificable amb excuses i pretextos conspiranoics.

Com vaig escriure en l’article esmentat, “Presa de decisions, participació, transparència… I defensar la revolució democràtica”,

No s’hi val atribuir els mals descrits al creixement dels partits, col·lectius o entitats. Això no són més que pretextos de mal pagador per perpetuar un control de l’organigrama i de tals o tals interessos. Hem vist com aquestes o aquelles organitzacions han reduït la bandera de la participació i la decisió assembleària a la mínima expressió o amb sort a una intervenció puntual i limitada en el vot telemàtic. I molts de nosaltres ho hem constatat i expressat: paradoxalment, les veus més demagogues i baladreres que fa pocs anys –no tants!- invocaven l’assemblea impossible i esgotadora i l’”autogestió” com a dogma, ara prescindeixen del debat i la participació en les decisions col·lectives i, és clar, viuen acomodatíciament al sofà de la subvenció pública. Així de trist.

Homenatge a Albert Làzaro, activista defensor del territori, de la cultura i de la història local de Cerdanyola

0

Diumenge 14 de novembre es realizarà a Cerdanyola del Vallès un homenatge de ciutat a Albert Lázaro, en reconeixement a tota una vida de treball per aquesta població del Vallès Occidental.

L’acte de reconeixement a aquest activista de memòria local, de la cultura i la defensa del territori es realitzarà a l’Ateneu de Cerdanyola el proper diumenge 14 de novembre a les 11 h.

Làzaro, paleta, mestre d’obres i professor d’ofici, ha treballat incansablement la història de Cerdanyola, que recollí de la mà de Jaume Mimó, alcalde de la República i primer cronista de la ciutat, amb qui va treballar.

Es tracta d’una persona molt important en aquest ciutat perquè ha impulsat molts dels actes revindicatius d’esquerres, ecologistes i independentistes. Va impulsar el Congrés de Cultura Catalana i l’Assemblea de Catalunya. Als anys vuitanta va formar part de Nacionalistes d’Esquerres i posteriorment va participar en candidatures locals que es destacaven en la defensa del territori, la democràcia directa i la participació.