Diumenge passat, 4 de setembre, feia anys del naixement de Vicent Andrés Estellés i, per segon any consecutiu, Josep Lozano ha convidat tots els lectors de bé a recordar el de Burjassot. D’aquí a una estona Celdoni Fonoll ho farà des de l’Espai Vilaweb.
[…]
Aprofito el pretext per fullejar, una vegada més, els seus versos. I m’aturo en el poema inicial de L’engan conech,
potser perquè la suite està dedicada a Joan Triadú, i em colpeix, i em
diverteix, i m’estremeix, i em meravella el seu to simple,
antisolemnial, popular, i alhora sempre greu:
Fa cinc-cents anys et dugueren al clot,
pobre Ausiàs, qui ho havia de dir.
Ara evoquem el gran dol d’aquell jorn.
De cap a peus et vestiren de fusta,
trist Ausiàs, i et colgaren i en pau.
No som ningú. Quina gran veritat!
Evoque un fons de palau i domassos.
Sorgeixes lent, problemàtic i adust,
i pels racons veig xicones que fugen
(oh com els cou l’adorable entrecuix)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vol dir que l’enllaç no funciona bé?
Un altre dia ho llegirem!