El bloc del Director (ILC)

[…] 

Hi va haver una mica de música en directe, és cert –ara, si Montserrat és austera per naturalesa, oimés quan el clima és de crisi…–, però l’ocasió s’ho valia: la revista celebra els cinquanta anys, mig segle d’aparició mensual sense interrupcions, i això a casa nostra encara és notícia, i no pas poca. Així, durant el sopar es van fer públics els guardonats d’aquest any, però també, i sobretot, vam tenir ocasió de recordar el que Serra d’Or ha significat fins ara per a la cultura i per al país.

Un muntatge audiovisual va recordar la imatge i la veu d’alguns dels col·laboradors més significatius de les primeres dècades. I va donar fe d’aquesta significació. I emocionava. I ens feia percebre fins a quin punt, ara i aquí, continuen sent necessàries plataformes com Serra d’Or. Un espai de trobada, d’intercanvi, de construcció de l’imaginari comú per als qui compartim llengua i més coses, de rigor intel·lectual per a un hipotètic ciutadà mitjà al qual no hauríem de renunciar…