El bloc del Director (ILC)

Ahir a horabaixa l’Espai Mallorca va celebrar els seus primers deu anys de singladura. La festa va congregar mallorquins, balears i catalans d’arreu, la majoria residents a Barcelona i no pas pocs desembarcats de les Illes expressament per a l’ocasió. No costava adonar-se, em sembla, de fins a quin punt durant aquesta dècada l’Espai ha aconseguit esdevenir punt de trobada de les lletres i la cultura de tots els països catalans. &

A més dels parlaments institucionals preceptius i les desitjades safates de pa amb formatge, llonganissa o sobrassada i els vasos de vinet, la festa va comptar amb un monòleg prou incorrecte, afortunadament, de Miquel Àngel Llonovoy. La complementen, per als qui no hi van poder assistir, l’exposició “Petjades”, amb un passi de diapositives que resumia d’acte en acte el recorregut de l’Espai, i l’edició d’un opuscle amb testimonis fotogràfics i textos dedicats. El meu diu:

“Des de la seva creació i durant deu anys l’Espai Mallorca ha tingut pel cap baix tres encerts. Primer, tot i que és un fet cert que s’hi troba la millor sobrassada a Barcelona, el de no convertir-se en un redós de tipisme regionalista. Segon, malgrat que per a alguns el nom és poc plural, el d’esdevenir potent finestra a Catalunya de totes les Illes. Tercer, i sobretot, el de ser punt de trobada per a tots els qui compartim llengua i cultura. Per això la Institució hi ha donat i hi donarà suport. Perquè ens cal guanyar plegats espais.” ¶