[…]
Vaig poder-lo veure un parell de dies abans, en una sessió de preestrena dins la festa major de Castellterçol. A partir d’aquell inesperat “em dic… bé, tant se val com em dic” inicial, llisquen durant un parell d’hores una vintena de cançons més conegudes o menys, interpretades més fidelment o amb més llibertat, sempre amb arranjaments de qualitat i uns interludis poètics d’alt voltatge. Entre les virtutrs de l’espectacle, i no és pas la menor, hi ha l’elecció del repertori –i ho dic al marge del gra de sorra que jo hi hagi pogut aportar–: perquè lluny de deixar-se endur per la temptació de pretendre fer l’antologia oficial de la Nova Cançó, o el repertori més pur, o la selecció més popular, Parrot ofereix simplement la seva tria personal. I això, amb el que té compartit i d’imprevist, s’agraeix.
Crec que és un espectacle per anar-lo a veure sense prejudicis. I si algú no hi és a temps, que en busqui eldisc!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!