TocDeQueda

La proximitat d’unes eleccions sempre genera una mena d’excitació social. Si, a més a més, es tracta d’uns comicis que poden trencar la tirania democràtica del bipartidisme i regenerar la putrefacta democràcia espanyola, l’ambient s’escalfa sobre manera. És per això que l’excitamenta dels polítics està completament desbocada. A dir de l’allau de promeses vigoroses i soflames d’alt voltatge que escampen per tot arreu sense descans, sembla com si els líders i representants dels partits s’hagueren empassat un pot sencer de viagra electoral per estar a l’altura de les circumstàncies. És comprensible: ningú no vol perdre pistonada en la recta final de l’orgasme democràtic que seran aquestes eleccions espanyoles. O caldria dir “ereccions”?

Influït per la calentura de l’ambient, me n’he adonat que jo també vaig tot trempat d’eleccions i, per aquest motiu, he decidit d’escriure una entrada diària en el meu bloc fins el dia de la votació. Òbviament, els escrits tindran els comicis espanyols com a fil argumental per bé que no responc de la trajectòria histriònica que puguen prendre les meues paraules degut al meu estat d’excitament. És tot un repte per a mi perquè, des que vaig començar a escriure en aquesta minúscula finestra del ciberespai, mai no he publicat més d’un escrit per setmana. En tot cas, ara que ho pense, no sé si és una bona idea… L’objectiu és escalfar l’ambient encara més i, ben mirat, aquesta iniciativa podria abaixar la líbido d’algun lector per la limitadíssima qualitat literària que tindran els escrits -ja ho avance-. Per això, recomane a tots aquells qui apareguen per aquest bloc que, a partir d’ara i fins al dia 20 de desembre, s’empasseu una píndola de viagra electoral abans de llegir les meues paraules. Potser,  quan l’estimulant comence a fer efecte, fins i tot algú les podria trobar excitants.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!