TocDeQueda

Dues setmanes abans del Festival de Nadal de la nostra escola, al bell mig de tota la feinada que teníem entre mans, Altea -la xica amb qui comparteix la vida des de fa vora dos anys- em va donar una idea ben divertida per concloure el nostre espectacle sobre la fi del Món. La proposta consistia en fer un gag on parodiàrem l’origen del calendari maia. La idea pretenia mostrar com, els qui van fer el calendari, fixaren la data de la fi del món -és a dir, el 21 de desembre de 2012- a l’atzar, d’una manera totalment aleatòria. Des d’un bon principi em va semblar una idea molt original i adient per tancar la nostra festa. Tanmateix, anàvem molt curts de temps i pensar un nou muntatge era, senzillament, excessiu. A més a més, convertir la idea en gag se m’antoixava difícil: no veia clara la seua representació teatral. Vaig pensar que, en tot cas, caldria fer un curtmetratge i, òbviament, això encara demanava de més temps. Era del tot impossible.

Tanmateix, la idea s’enganxà al meu inconscient i anà fent camí. I, una setmana abans del festival, un pensament em féu canviar d’opinió; fou com una petita revelació. Vaig pensar angoixat: “Si abandonem aquesta idea, ja mai no la podrem fer!”. L’afirmació era dramàticament certa: un cop passada l’efemèride maia, la divertida ocurrència d’Altea perdria tota raó de ser. I, com que em semblava una manera perfecta de concloure el nostre festival, vaig proposar-me de convertir la idea en realitat, costés allò que costés. Finalment, en temps rècord i sense saber massa bé com, vaig escriure el guió, vaig elaborar el pla de rodatge i gravàrem el curt a la Font del Sis -el Palomar- durant tot el matí de dissabte 15 de desembre. El treball d’edició i subtitolació l’acabàrem… un dia abans del festival! Però… he dit que vaig fer tot açò “sense saber massa bé com”? No! Sí que sé com ho vaig fer: gràcies al suport i la col·laboració de moltes persones. Sense Leti, sense Maria Sisternes, sense Toni Rodríguez -mares i pares de l’escola- i, per suposat, sense els actors –Adrià, Víctor i Bogdanel– i les actrius –Maria i Àgata– de 6è, aquesta original idea mai no haguès pogut convertir-se en realitat; menys encara en una realitat tant divertida com l’estrafolari curtmetratge en la qual la convertírem, que ens va permetre de concloure el Festival d’una manera inigualable. Quina sort de mares, pares i alumnes tenim a la nostra escola!