TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
200! Dos-cents! CC!
Dos-cents escrits. Dues-centes entrades. Textos que he escrit per raonar, criticar, persuadir; textos que he escric cansat, trist, excitat; textos que he escrit per explicar als lectors ara les meues experiències a l’escola, ara per traslladar-los a terres i contrades ben llunyanes; textos que he escrit perquè, d’una manera o altra, necessitava escriure. D’alguns –pocs–, n’estic ben cofoi; d’altres, no tant o no gens. Però no he gosat d’esborrar-los. En primer lloc perquè, en el seu moment i circumstància, tingueren la seua raó de ser, per bé que no encertés d’escriure’ls d’una manera reeixida; en segon lloc, perquè també formen part del continuum d’aquest bloc. En tot cas, és evident que en un aniversari, hom s’engalana amb la seua millor muda, oi? Doncs ací teniu els escrits que, per raons ben variades, m’estime més –aproximadament–. Una tria personal, cronològica i incomplerta, dedicada a totes i cadascuna de les persones que, al llarg d’aquests sis anys i dos-cents escrits, conscientment o accidentalment, han aparegut per la meua minúscula parcel·la virtual i han tingut la paciència i curiositat d’endinsar-se per les meues paraules.
Praha (i II) (2007)
El ral·li de la vergonya (2008)
Tot un privilegi (2008)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I como no, per molts més!!!
Una abraçada!