Segons el calendari maia "del compte llarg", la data 13 baktun, zero katun, zero uinal, zero kin -que equival al dia 21 de desembre de 2012- esdevindrà la fi del Món tal i com nosaltres el coneixem. Sembla que es tracta d'un càlcul antiquíssim, de fa més de 5000 anys, que assenyala un canvi d'era o de cicle, no necessàriament dramàtic o apocalíptic. L'anècdota -més enllà de creure-hi o no- és indiscutiblement divertida i curiosa. Llàstima que aquesta efemèride haja estat aprofitada per incomptables combregacions i sectes evangèliques per vaticinar -una vegada més- l'enèssima fi dels nostres dies. Quin descrèdit per als maies i la seua cultura ancestral... De nou, la infalible i vella amenaça de l'apocalipsi: la por com a mecanisme de control humà. I si abans ja funcionava, Hollywood ha convertit aquesta antiga doctrina en una estratègia geopolítica global, d'incidència incalculable. Pel·lícules i debilitats humanes a banda però, allò que sempre m'ha semblat admirable és la capacitat que tenen aquestes comunitats neocristianes de renovar-se i no perdre el crèdit davant dels seus devots seguidors. Una darrere l'altra, van errant les prediccions i, tanmateix, el nombre de feligressos convençuts no para de créixer i les esglésies es van multiplicant, amb noms cada vegada més divertits: Església de la Bíblia Oberta Nova Vida, Església Evangèlica Caminando Bajo la Luz de Cristo, Centro Evangélico Fortaleza de Sión, Corporación Evangelista Nacidos Para Triunfar, Iglesia de Dios de la Profecía Central... Erren prediccions que farien riure a un xiquet d'Infantil i tenen noms que, de ridículs com són, durien a la fallida qualsevol empresa. I, malgrat tot, el seu discurs qualla i s'escampa arreu del planeta. Això sí que és un miracle evangèlic...
La insignificància de l'ésser envers la magnitud del món i, encara més, de l'Univers, pot explicar la insondable por humana cap al misteri de l'existència i de la mort. Tanmateix, aquest fet per sí sol no és negatiu; ans al contrari: la mort ha estat sempre una font de reflexió, saber i coneixement humà. Són les religions majoritàries les qui han pervertit la por a morir, tot manipulant-la amb una mestria maquiavèl·lica i utilitzant el seu poder de subversió per treure'n profit i controlar les societats al seu gust. No mai han tractat d'explicar o d'educar en la raó o el sentiment; l'amenaça i la violència -física i moral- han estat sempre l'essència de les religions; els seus implacables mètodes per transmetre la fe i la paraula de Déu. I pobre d'aquell que no hi combreguès... Però clar, no tot anava a ser negre: l'extorsió moral i vital que promou una existència sacrificada i sense pecat -què no és "pecat" per a la religió cristiana?-, té un premi de valor suprem: la vida eterna. Això sí: et serà atorgat després de la mort; sense cap garantia plausible ni dret a devolució. És com passar-se tota la vida treballant amb un contracte-promesa basat en unes escriptures molt antigues: cobraràs una milionada...però en l'altra vida. Qui seria tant incrèdul d'acceptar una proposta tant absurda? Laboralment parlant, ningú. Ara bé, sembla que existencialment parlant, hi ha moltes persones disposades a fer-ho. Hi tenen tot el dret...
El món s'acabarà aproximadament d'ací 5000 milions d'anys: l'hidrogen del nucli solar s'esgotarà, tot generant un col·lapse còsmic que convertirà el nostre estimat Sol en una gegant roja; una monstruosa estrella el diàmetre de la qual arribarà fins a l'òrbita terrestre. Game over! Òbviament, cabria la possibilitat que el món acabès abans; igualment ingenu és confirmar aquesta hipòtesi com negar-la. Allò que tinc ben clar és que ni els maies ni, per descomptat, els evangèlics il·luminats, en saben res -encara menys la data- d'una hipotètica fi del món prematura. I en cas que tingueren la xamba d'encertar-la, què en treurien de tot plegat? És que, arribat el moment de l'ocàs, estaran millor preparats que jo? Sí? Per què? Per saber-se la Bíblia de memòria i del dret i del revés? Pse! Jo puc recitar d'una tirada i fent el pi tots els còmics d'Astèrix i Obèlix! Siguem honestos: l'únic entrenament eficaç contra la fi del món és respectar tothom, lluitar per allò que desitges i estimar i gaudir de la gent, la natura i el cos; és a dir, fer exactament el contrari d'allò que promulguen les religions. Ho diu ben clar un frase cèlebre que faríem bé de recordar tots els dies: "Qui tem la mort o -en el cas que ens ocupa- la fi del món, és perquè no ha viscut". Però que cadascú faça el que li vinga de gust, sempre i quan deixe tranquils als demés. I si, malgrat tot, algú no pot dormir pel neguit de pensar que el món, efectivament, està a punt d'ensorrar-se, que faça cas d'un aforisme de Joan Fuster. És, indiscutiblement, la frase apocalíptica més clarivident, divertida i assenyada que he escoltat mai:
Un dia el món s'acabarà i la cosa no tindrà la menor importància.
En l’ afirmació que fas: “s’ha de fer el contrari d’allò que promulguen les religions”, que vols dir exactament? Que totes les religions: no respecten a tothom, van en contra del que desitgem, no estimen ni gaudeixen de la gent, ni de la natura, ni del cos? Jo crec q si, però a la seua manera. Pense que el problema està en que mires el grup, mai l’individu i em pareix molt arriscat posar al mateix pot a tots els individus que tenen unes formes de veure i raonar, siguen dels pensaments que siguen: tots els alemanys a la guerra mundial no eren nazis.
En lo referent a la mort, vols dir que els agnòstics no tenen por a morir? Ningun? Cap?. Tots tenim uns reflexos des del moment que venim al món i un d’ells és la conservació, la reacció natural davant el perill o l’amenaça de perdre la vida.
Això de que qui tem la mort és perquè no ha viscut...No sé. Hi ha qui tem la mort perquè viu molt bé i ja saps lo que es diu: “Qui estiga bé que no es menege”
Aloma
D'altra banda, parles de que les religions "a la seua manera" sí que defensen "gaudir de la natura, de les pesones i del cos". Què vols què et diga... Per a mi, la repressió moral que promulga l'església cristiana en tots els àmbits de la vida -sexual, emocional, polític...- no és una manera de "gaudir de la natura, de les persones i del cos". Òbviament però, no és més que la meua modesta opinió.
En referència a la por a morir pense que a l'escrit queda prou clar; dic, de fet, que és un fet insondable i intrínsec a la nostra condició d'éssers racionals. Tothom -agnòstic o no- pot tenir por a la mort i a la desaparició de la seua existència. Allò greu -que és l'essència de l'article- és que l'església, com a institució, haja utilitzat aquesta por innata dels humans a la mort per controlar-los al seu gust.
Didac
Pel que fa a les prediccions del que comunment s'anomena "fi del món", la Bíblia també és molt clara: ningú pot saber quan serà la segona vinguda de Jesucrist. Sols ho sap Jehovà Déu. Una cosa és certa: cada dia que passa, més aprop estem de la segona vinguda de Crist.
Pel que fa al que vostè anomena "combregacions i sectes evangèliques", ja ens dirà en què es basa per anomenar-les sectes. Respecte a la "proliferació" d'esglésies evangèliques de noms "divertits", no s'espanti: les autoritats ja vetllen per la seva salut (prohibint l'apertura de nous locals de culte no-catòlics, o bé utilitzant els mitjans de comunicació públics per fer campanyes proselitistes -en positiu o en negatiu- vaticanes). La majòria d'aquestes esglésies que vostè anomena "de noms divertits", son esglésies "independents", és a dir, cada una té la seva praxi i fa emfasi en un aspecte bíblic més que en un altre; moltes són "pentecostals".
Potser l'Església que té la seu central al Vaticà no faci riure [sic] tant com les "sectes evangèliques", però de segur que sí que ha estat molt més portadora de dolor i mort que no pas el què vostè anomena "sectes". També molts que s'anomenen "lliurepensadors", "escèptics", "agnòstics", "ateus", "laics" han estat partíceps de més d'una matança d'innocents. El nom (encara que no sia rídicul [sic]) no fa la cosa.
El que sí pot fer la religió és millorar la vida "terrenal" als mortals. D'exemples n'està plé. (Del contrari, també).
Atentament
No seré jo que li discutiré què diu o deixa de dir la Bíblia, entre d'altres coses perquè no mai l'he llegida. Tanmateix, no cal haver-se llegit el Llibre Sagrat per ser conscient que l'església cristiana -i la gran majoria de religions- ha fet de la por el seu mecanisme de control humà. Negar això és negar una evidència. I dins d'aquesta "política" o manera de fer, la por a la Fi del Món i a l'Apocalipsi ha estat un tema recurrent per als dirigents de la Cúria Vaticana. Ara i adès. Poc importa la lectura pausada que faça vosté de la Bíblia: allò que arriba als feligressos és la doctrina vaticana i si la premissa és espantar i atemorir al personal, així ho faran tots els que vehiculen la fe: d'arquebisbes a retors de capella.
D'altra banda, estic molt d'acord amb vosté quan diu que és molt més perillosa l'església "oficial" -és a dir, la que té la seu al Vaticà- que no pas les altres "variants" pentecostals o evangèliques. La meua ignorància fa que les agrupe en un mateix sac, fet que és indiscutiblement equívoc. Tanmateix, des del meu punt de vista, tota adul·lació cega i cegadora d'una divinitat -poc importa quina- és per a mi, una forma de repressió i d'aniquil·lació personal. Per això hi estic radicalment en contra. I les religions -encara més la cristiana- són pura doctrina i rares vegades permeten i fomenten el dubte i la reflexió lliure dels seus seguidors. Per això, des del meu punt de vista, cap religió no millora la vida de ningú; ans al contrari: l'anul·la.
Atentament,
Didac