Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Al camp i a la grada juguen dues nacions que competeixen per un mateix objectiu comú: la normalitat; poder ser com Escòcia, Gales o les Illes Feroe. És l?oficialitat de les seleccions el que reclamem els que paguem l?entrada i anem al camp. Ens es igual qui ve a jugar i qui agafa un refredat. Ens és igual si es marquen més o menys gols o si l?entrenador farà servir un 4-4-2 o un 4-3-3. Aquests debats són luxes que només se?ls poden permetre les seleccions ?normals?.
I tampoc no anem al camp per anar agafant aquelles banderes de totes les causes justes menys la nostra. Però ens diuen que el partit és per la pau i, sens dubte, és un bonic horitzó que compartim. Causes com la pau, la fam o els infants són aquells lemes que qualsevol s?atreveix a estampar-se a la samarreta per jugar un amistós: un dia pot ser el Barça contra un combinat mundial i al cap d?una setmana són els amics de Figo contra els amics de Ronaldo.
Lluís Companys va dir una vegada que totes les causes justes del món tenen els seus defensors però que Catalunya només ens té a nosaltres. I és així. Mai ningú organitzarà un partit d?estrelles mundials per demanar l?oficialitat de la nostra selecció. I tampoc ens fa falta. Jo en tindria prou amb que fóssim nosaltres els que ens atrevíssim a jugar per la nostra causa.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Nomes parlem de la selecció quan juga, hauríem de estar-ne sempre pendents, i així pressionaríem i crec que seria mes fàcil aconseguir-les.
Adrianinho ens veiem al camp, jo seré amb tota la familia, avi, filles, germans, dona , cunyats i nebot. Gol sud, primera graderia 🙂
Hola
jo no vull que la nostra selecció sigui com la de Gal·les o Illes Feroe, jo vull una selecció com tenen Dinamarca, Alemanya o Holanda, és a dir, la selecció d’un estat, no la d’una nació amb uns drets parcials reconeguts.