ENLLAÇOS

Si fa uns anys m’haguessin dit que el meu germà acabaria maridant-se amb la meva amiga N., la cara d’astorament d’aquest servidor de vostès que els escriu ara mateix, seria infinita. Però Reus és un poble petit, malgrat els seus gairebé cent mil habitants, i el fet que deixés com a  fiança per la meva marxa a les barcelones, els meus dos germans encarregats d’informar puntualment de les meves desavinences i encerts al Cap i Casal, propicià aquestes coses endogàmiques que donen deixar-se caure pels mateixos bars, pels mateixos concerts, pels mateixos carrers fins a decidir-se a caure en una mateixa vida.

Divendres passat gairebé una quarantena de persones en vam celebrar el seu acomiadament de solteria. No n’hi ha per espantar-se. Ni gorres amb membres masculins penjant amb flaccidesa laboral, ni senyors musculats deixant-se tocar els músculs lluents, ni senyoretes destinades a acabar tal i com Nostresenyor les va portar al món. Només els vam portar enganyats a un restaurant i vam sopar tots plegats d’amics fent barrila i obligant-los a fer-los passar la vergonya justa en forma de petons de cine damunt la cadira i totes aquestes carallotades que es fan.

Al juliol hi haurà el segon assalt i definitiu d’aquest moviment de plaques tectòniques socials que és un casament. El carro gros! La tronada! De moment totes les dones que conec (totes!) s’han erigit en l’elecció del millor vestuari pel dia elegit. Diuen que he de fer goig. Això vol dir que ara no en faig? Hi ha com un esverament general. Un esdeveniment així desvela capacitats organitzatives i de sastreria inusitades; un cartipàs de propostes a veure qui la diu més grossa: es fleten autocars i s’encomanen tones de menjar i flors amb una alegria. Una irreal dimensió on la gent s’hi instal·la per tornar-s’hi del tot lirona o gairebé.

Ha estat tot un curs esmorzant casament, dinant casament, berenant casament, sopant casament i ara que tot està a punt d’arribar al seu zenit, ai, quedarà aquella peneta que no fa nosa de no saber de què parlar a les trobades matriarcals i patriarcals. Amb tot, jo sé que la felicitat s’hi ha posat en els seus ulls i la vida els promet totes les coses bones que siguin capaços de demanar i encara que vagi de germà desmanegat, tocacampanes i bufanúvols, maldo per passar de tècnic auxiliar d’organització general, subsecció artística, al d’auxiliar tècnic de puericultura, subsecció primeres rialles, primers passets i perquè no dir-ho, primers "…per mi fuma el què vulguis però quina cara vols que posi davant de tons pares?"

  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *