Proposo aquest nom per a l’actual etapa del postcapitalisme. Ha desaparegut el concepte de capitalista, perquè el 99% del capital no l’arrisca una persona sinó que surt dels mecanismes borsaris i bancaris, però qui el gestiona i pren les decisions arriscades no és l’amo del capital. El directiu que gestiona el capital de l’empresa ha esdevingut un irresponsable que guanya tant o més si l’empresa va malament com si va bé i que està blindat contra les reclamacions dels accionistes.
Però el més significatiu d’aquesta etapa del postcapitalisme és que no hi ha límits ètics o morals: el millor empresari no és qui aconsegueix millorar el producte sense encarir-lo, o sense deteriorar el medi o empitjorar les condicions laborals; el millor empresari és el que maximitza l’increment del lucre. Pot deslocalitzar una fàbrica que funciona de meravella i dóna rendiments, però si pugen els beneficis, és el millor empresari, fins i tot encara que en la nova ubicació el producte no sigui tan bo.
Doncs, si el feu és el que dóna nom al feudalisme i el capital al capitalisme, aquesta etapa que ens toca patir s’hauria de dir lucrisme, perquè el lucre és l’únic objectiu universal de l’u per cent que acapara el 99% de la riquesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!