Les quatre potes de la corrupció valenciana són els negocis urbanístics de la mà de caixes i bancs, les concessions de contractes per part d’Ajuntaments, diputacions i Generalitat, l’aigua i les escombreries.
Permitiu-me que atés la pudor que ix del darrer escàndol de Calp parlem avui d’això. De les escombreries.
Ja sabíem de com de podrida estaven les concessions: tenim algun que altre cas a la comarca. Des d’aquell fulletí -tancat en fals de Xàbia- a d’altres exemples sempre estranys a Dénia. Després ha aparegut el cas Brugal a Oriola i el Baix Segura, amb la diputació d’Alacant per mig. I amb Ortiz, amb Ripoll i amb Fenoll. Que mireu quina casualitat és el propietari de l’abocador, primer, de Calp que després es va convertir en planta de transferències. Abocador que es va construir en una zona d’especial protecció, sense autorització ni llicència municipal. Encara que això no va impedir al mateix ajuntament contractar amb l’empresa de Fenoll que ha facturat el triple de la basura que arreplegava. Vaja com si en lloc de Calp allò fos Manhatan.
Ara, allò més colpidor és que fins que no han aparegut les escoltes del cas Brugal, ningú a Calp no se n’havia adonat de la pressumpta estafa. I és que el control i el seguiment de tècnics i polítics municipals sobre el tema als quals s’han de dedicar són això. Escombreries.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!