Encara hi som a temps

Què hi ha al darrera de la taula de diàleg? Què no ens volen dir? Què ens amaguen? ERC sempre ha estat al capdavant, o dels que ha estat al capdavant de l’independentisme català. Els seus dirigents han patit presó i exili, tant o més que els de qualsevol altre partit. Ara, però, defensa a ultrança la taula de diàleg. És un canvi radical. Tal com tots sospitàvem, i així s’està demostrant, la taula de diàleg només serveix, única i exclusivament (i en això tothom hi coincideix, fins i tot els votants d’ERC), perquè en Pedro Sánchez pugui dir que ell solet ha aconseguit acabar amb el problema català.

Em resisteixo a pensar que tot és el que sembla. Que ERC creu que parlant amb el govern d’Espanya es pot arribar a aconseguir un referèndum pactat. Estic segur de que no són tan ingenus. No pot ser. Segur que tenen una arma amagada, un as a sota la màniga, una estratègia secreta guanyadora. Que un dia ens despertarem i veurem a l’estat espanyol contra les cordes, vençut i obligat a pactar un referèndum d’independència. De no ser així, hauríem de ser els mateixos catalans qui els enviessin a l’exili.