Encara hi som a temps

En Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, els dos líders de l’ANC i Òmnium, van ser condemnats a nou anys de presó. No escriuré sobre el judici ni sobre la sentència, ja se n’ha parlat prou. Els que sí que vull remarcar és que tothom té molt clar, des dels presos polítics, la societat catalana, la societat espanyola i els tribunals corresponents, que la desbarrada judicial és tan salvatge que ni les autoritats judicials europees, afins a l’estat espanyol, que és de les qui les paga, podran deixar de condemnar aquestes sentències. Tots saben que d’aquí (molts) anys, quan surtin les resolucions dels recursos presentats pels presos polítics, aquests seran exculpats i quedaran sense efecte les condemnes. La Unió Europea, en una duríssima carta dirigida a l’estat espanyol, ja va obligar a aquest a  indultar els presos polítics, cosa que va haver de fer en Pedro Sànchez a corre-cuita a l’endemà mateix. La judicatura i el govern d’Espanya ja sabia, quan redactava la sentència abans fins i tot del judici, que les condemnes haurien de servir única i exclusivament per escarmentar i treure de la circulació els líders independentistes, i dissuadir futurs intents. I quan els tribunals europeus els diguin el nom del porc pel que han fet, es faran els suecs, com han fet sempre que no els ha interessat alguna cosa.

Quan associacions i entitats de tot el món (Human Rights, Amnistia Internacional…), organismes internacionals tan oficials com independents de tota mena (grup de treball de l’ONU, la justícia de Bèlgica, Alemanya, Itàlia, Escòcia, Dinamarca…), analistes, mitjans de comunicació i un munt d’opinadors, després d’analitzar el contingut de la sentència del Procés, diuen sense embuts que els presos polítics catalans són, efectivament presos polítics, no entenc com encara no denunciem davant la justícia internacional a tots aquells qui avui encara titllen els Jordis, en Puigdemón o qualsevol altre dels presos polítics, com a “delinqüents”. De tot el món, l’únic que recordo fora de l’estat espanyol que ha donat suport a les sentències judicials espanyoles és Viktor Orbán, el president feixista d’Hongria.

En quant a la il·legalitat del referèndum, no cal dir que absolutament totes les resolucions judicials de caire polític referents al Procés emeses pels tribunals espanyols, fins ara, no només no és res dolent no acatar-les, sinó que és sa per la democràcia no fer-ho. Qualsevol que es preui de ser demòcrata hauria de desacatar-les, condemnar-les, lluitar per abolir-les, i donar suport a aquells presos polítics i exiliats que les estan patint. En quin país mínimament democràtic s’enviaria en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart nou anys a la presó i ni es portaria a judici en Juan Carlos I? No busqueu, en cap.