Encara hi som a temps

Periòdicament hi han sondejos que consulten sobre les intencions de vot. Quan es publiquen els resultats som molts els que ens preguntem què haguéssim respòs en el cas de que fóssim nosaltres els enquestats. Ideològicament sóc independentista i d’esquerres, i com més gran em faig més es refermen les meves conviccions. I em trobo que si fos ara no sabria a qui votar.

Dels tres partits independentistes, n’hi ha dos que no tenen la independència com la seva prioritat. ERC es va asseure a la taula de diàleg amb el compromís per escrit de que a partir d’ara no faria mai més res que anés en contra de la Constitución española, i per tant només és independentista de boca. La CUP, tot i ser un partit independentista, prefereix una Catalunya autonòmica amb un govern d’esquerres, que no una Catalunya independent amb un govern de centre. No veuen que en una Catalunya autonòmica mai es tindran els recursos suficients per fer polítiques d’esquerres. I JxCat no deixa de ser un partit de centre, disposat a copiar tots els defectes dels estats capitalistes més lliberals, en el cas de que Catalunya assolís un dia la independència. I tampoc cal oblidar que a la Diputació de Barcelona va triar de soci un partit del 155, en detriment d’un d’independentista.

Per una banda m’agradaria que sorgís un partit d’esquerres que la seva màxima prioritat fos la independència, de paraula i de fets, però per altre banda no m’agradaria dividir el vot independentista amb un partit polític més. Així que ho tinc fotut.