Encara hi som a temps

Pels voltants de la Diada sempre es reobre el debat sobre el futur de Catalunya. Dels molts escenaris que es plantegen n’hi ha un que sempre es passa per alt: Que Barcelona i l’àrea metropolitana siguin una comunitat autònoma d’Espanya, i la resta del país un estat independent dins de la Unió Europea. No hem d’oblidar Catalunya té la meitat de gent independentista i l’altre meitat que no ho és, i que són dos blocs inamovibles i intransigents, els uns en la seva demanda d’independència i els altres en no cedir ni un bri de sobirania, i que això serà així pel segles dels segles.

Ja sé que la primera reacció de tothom és refusar dràsticament aquesta proposta però… penseu-hi bé i potser canvieu d’idea. Sé que és una via igualment complicada, perquè Espanya no deixarà per les bones que una part de Catalunya s’independitzi. També sé que quedarien catalans no independentistes dins la Catalunya independent, i a l’inrevés. Però, tot i no ser la solució perfecte, quina més hi ha que no deixi contents a la meitat dels catalans i descontents a l’altre?